divendres, 16 de desembre de 2016

Benicàssim (La Plana Alta)


Benicàssim se situa al bell mig del pla que s'estén des de la base de la serra de les Palmes a la mar. Primitivament va estar emplaçat al peu de les agulles de Santa Àgueda, i fou traslladat al seu actual emplaçament en el segle XVIII. A la Serralada de les Palmes hi ha el Desert de les Palmes, així anomenat per haver-hi un convent carmelità, que es remunta al 1694; l’excursió és gairebé obligatòria per què al seu voltant hi ha diverses ermites, com ara la del Naixement i la de Santa Teresa, que és la millor conservada actualment, també hi un museu on contemplar les obres d’art propietat de la congregació i el museu de les bodegues on es pot tastar el famós Licor Carmelità que els monjos fabriquen. La congregació d'aquest convent fou l'única de tot l'estat que no va ser exclaustrada quan la desamortització, com a premi a l'ajut prestat pels frares en l'epidèmia de còlera del 1834.

Els habitants es distribueixen en set nuclis de població: Benicàssim, Cuadro Santiago, Desierto de las Palmas, Masia dels Frares, Montemolino, El Palasiet, Las Villas i Voltants de Montornés.

Treball propi de Maria González

Encara que el terme conserve vestigis poblacionals que es remunten a l'Edat dels Metalls Benicàssim, com a nucli municipal, és una creació relativament recent. La seua història es remunta a la del castell de Montornés, que segons notícies de l’any 1000, aleshores ja era un important feu musulmà. El 29 de novembre de 1242, Jaume I (1208-1276) dóna el castell i les terres circumdants al seu escrivà Pere Sanz, en agraïment pels serveis prestats en la conquesta. A partir d’aquesta data passà per diverses mans: en 1249 apareix a nom de Jacchesio Sancii a qui el rei atorgà permís per a la venda del senyoriu. Posteriorment el senyor és Pere Ximen. Entre 1268 i 1287 és l’església de sant Vicent de la Roqueta qui, per donació reial, posseeix el senyoriu; l’Infant Alfons (1228-1260) dóna Montornès, la casa de sant Vicent i tots els seus dominis als monjos del monestir de Poblet, els quals en vista de l’escassa rendibilitat tornaren a vendre-ho a Jaume II (1267-1327) juntament amb la vila de Castelló. Arribem a 1333 amb Joan Ximen com a senyor de la baronia de Montornès amb el lloc de Benicàssim. 
Treball propi de Maria González
En 1416, Alfons V el Magnànim (1396-1458) fiu donació al bisbe de Vic, Alfons de Thous, de Benicàssim i de La Vila Vella; a la seua mort, en 1420, la baronia fou adquirida per Gilbert de Centelles, senyor de Nules. Tornà a poder reial i, en 1467, Joan II (1398-1479) ho traspassa al seu vicecanceller, Joan Pagés, el 24 de febrer de 1467. Entre 1502 i 1515 després de llargs plets entre els Pagés i Nicolau Casalduch el senyoriu recaigué en poder d’aquest últim. Violant de Casalduch concedí carta de població el 9 de setembre de 1603, a Joan Guerau i quaranta pobladors, sota jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi, en un intent d'assentar nous pobladors procedents en la seua majoria de les terres interiors del Maestrat. Tanmateix, l’intent repoblador fracassà i no fou fins mitjançat el segle XVIII quan, gràcies a la pròcer obra de Francesc Pérez Bayer (1711-1794), es va consolidar el nucli poblacional, la qual estructura urbana es trama al voltant de la bella església manada edificar entre 1679 i 1773 pel dit benefactor.

Cavanilles (1745-1804) en les seues observacions deia que les terres del terme no són massa aprofitables i l'agricultura de secà ha donat pas, on és possible, al taronger. Però el veritable motor de l’economia local és el turisme; des que a finals del segle XIX s’hi construïren las Villas de Benicàssim el creixement ha estat imparable i el municipi s’ha convertit en el major receptor de turistes del País Valencià després de Benidorm.

Treball propi de Maria González.
Quant al patrimoni, a banda del convent, les ermites i els museus del Desert de Les Palmes, hi ha:
  • Església de sant Tomàs de Villanueva. Neoclàssica, de 1769-1776. Decorada amb obres del sogorbí Camarón (1731-1803).
  • Convent de les Agustines.
  • Convent de les Oblates.
  • Las Villas. Com ja hem dit de finals del XIX.
  • Castell de Montornès. Al Desert de les Palmes. Possiblement del segle IX, de grans dimensions, ocupat en diversos moments pel Cid (ap.1043-1099), per Pere I (1070-1104) i per Alfons el Bataller (1073-1134). Romanen escasses ruïnes.
  • Castell de la Centinela. Al bell centre del nucli urbà. Segle XII, musulmà. S’hi observen murades i aljubs.
  • Torre del Baró. Segle XVI.
  • Torrelló de sant Vicent. A la franja costanera urbanitzada. Del segle XVI, feia tasques de guaita front a les contínues invasions barbaresques de l’època. Està perfectament conservada.
  • Torre de sant Julià o de la Dona. També torre de guaita.

Treball propi de Maria González.
La gastronomia és una bona mostra de la dieta mediterrània, hi imperen els arrossos i els productes de la mar. Les coques els pastissets i el licor dels carmelites posen la fi a un bon menjar.

Des de fa anys s’hi celebra el FIB, festival de música contemporània que, al llarg de tot un cap de setmana, reuneix grups i joves d'arreu del món i que ha donat renom internacional a la ciutat.



Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook.

Les fotos d’aquest article són propietat de Maria González i Molina. Poden ser utilitzades lliurement, sempre que no siga amb fins comercials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada