dimecres, 28 de desembre de 2016

Borriana (La Plana Baixa)


El terme municipal està plenament dedicat al conreu de la taronja, la qual cosa fa que l’encant paisatgístic es limite a la desembocadura del riu Anna, conegut com el Clot de la Mare de Déu ——Paratge Natural Municipal des del 8 de febrer de 2002—— i els 15 km de platges de fina sorra que la voregen. Els borrianencs, que fan gala d’una activa participació ciutadana, que es reflexa en la gran quantitat d’associacions de tot tipus, lúdic, festiu, esportiu, cultural, religiós, etc, que hi ha, es reparteixen pels nuclis de població de Borriana, Alqueries Valencia, Alqueries Santa Bàrbara i Poblats Marítims.

El record més antic de població està en el jaciment fenici de Vinarratgell. Els àrabs la fundaren, la batejaren com Medina Alhandra (Ciutat Verda) i la convertiren en la població més important al nord de València. En 1087 va ser ocupada per les hostes del Cid (aprox.1043-1099), comandades per Alvar Fáñez, després retornà a poder musulmà i en 1233 Jaume I (1208-1276) va dirigir la primera campanya militar amb la finalitat de conquistar territori valencià; el setge durà des de maig fins al 16 de juliol, data en què va retre’s la població i van ser expulsats els seus habitants. És aquest el moment que la història considera l’inici de la conquesta de l’antic Regne de València. Aqueix mateix any el rei conqueridor inicia el repartiment entre nobles i llauradors mitjançant carta pobla, que confirmà en 1235, per la qual es delimitava el terme, es reglava el seu funcionament municipal, s'establien els drets reials sobre la població i se la incorporava al Patrimoni Reial. En 1273 el rei va esqueixar una part del terme de Borriana i va fundar-hi Vila-real. Tradicionalment fou una de les viles de reialenc més importants, la qual cosa no va evitar que durant els segles medievals fòra cedida pels monarques durant alguns períodes de temps a diversos senyors, normalment lligats a la família reial: el 1291 Jaume II (1267-1327) la cedeix a sa mare; el 1324 a sa muller; el 1329 l’intent d’Alfons IV (1299-1336) de cedir-la a son fill Ferran i a sa muller, Elionor de Castella (1307-1359), va provocar la protesta del braç reial encapçalada per Francesc de Vinatea (1273-1333); Pere el Cerimoniós, (1319-1387) malgrat la resistència de la vila, va donar-la uns anys a l’Infant Joan.
Wikipedia: Treball propi de Millars

El 1329 canvià el seu fur al de València i el 1348 era una de les poques viles reials que no s’adheriren a la Unió encapçalada per València, la qual cosa va atorgar-li el privilegi reial de posar tres corones sobre camp blau a l’escut. Durant el segle XV, en el context de crisis agràries i epidèmies perdé gairebé dos terços de la població. En les Germanies ––quan hi era cronista Martí de Viciana (1502-1574) ––va mantenir-se novament al costat del rei. En les guerres carlines va ser feu liberal, la qual cosa li costa setge, assalt i incendi parcial per part de les tropes del Serrador (1792-1844) i de Cabrera (1806-1877). El segle XVIII hi fou un segle de creixement i assentament de l’agricultura. Després de constants conflictes amb Nules pel repartiment de les aigües i la dessecació de zones pantanoses arribà el segle XIX què ja la producció agrícola se centrà en la taronja. En 1901 rebé el títol de ciutat i durant el segle XX, afavorit pel conreu generalitzat de la taronja i la gran puixança que va abastar el port gràcies a la comercialització de la mateixa, el creixement econòmic i demogràfic  resultà imparable.

Borriana és la capital de La Plana Baixa, comarca que a més a més de la taronja basa la seua prosperitat en la indústria, sobretot la del taulell, però també la fusta, el calcer i la ceràmica.


Comptà amb muralles des de temps musulmans, les quals es conservaren fins el segle XVI en què començà el seu abandó; a hores d’ara es conserven restes a La Vila ——centre històric declarat BIC——, i un parell de torres, una al carrer Sant Pasqual i l’altra a la Casa Abadia. De la resta del seu patrimoni farem esment tot seguit:
  • Església de El Salvador. Gòtic primitiu amb elements encara del romànic. Es conserven, en la capella de la Comunió, frescs de Vergara (1726-1799). Està declarada Monument Artístic Nacional.
  • Ex-convent i església de la Mercé. Segle XVIII, reconstruït en el XIX. Actual Casa de la Cultura i seu del Museu Arqueològic Municipal.
  • Temple de sant Josep dels Carmelites. De 1897. Alberga bells altars de fusta policromada.
  • Bon nombre d’edificis modernistes i eclèctics fruït de l’assentament de la burgesia agrícola nascuda a començaments del XX al caliu de la taronja.
  • Torre-Campanar El Templat. Edificada a partir de 1363 per ordre de Pere IV (1319-1387) amb les funcions de torres fortalesa defensiva, torre de comunicacions i rellotge públic. Torre del Mar.
  • Ermites de la Misericòrdia i de Sant Blai.
  • Alqueries fortificades musulmanes Carabona (amb torre del segle XIII) i Tadeo.
  • Torre talaia del Mar. 1547
  • Mercat Central. 1930. Racionalista.
  • Museu de la Taronja. Únic del seu gènere a Europa.
  • Centre d’Arqueologia subaquàtica.
  • Port pesquer.

De les festes cal destacar-hi les Falles i les de la Misericòrdia, i de la gastronomia, els arrossos: la paella, l’arròs marjalero, al forn, a banda i tot tipus de guisats amb productes del mar: calder, suquet, etc.

Wikipedia: Treball propi de Millars
Una ciutat amb tanta història i dinamisme també ha donat grans personatges com ara, per citar uns quant: Rafael Martí de Viciana  (1502-1574), historiador i cronista, Amado Granell Mesado (1898-1972), primer soldat aliat a entrar en el París ocupat pel nazis, el cardenal Enrique y Tarancón (1907-1944), controvertida e important figura en la transició democràtica del segle passat; l’escultor Vicent Ríos (1842-1900), autor, entre d’altres obres, de l’estàtua de Lluís Vives que presideix el pati de la Universitat de València; Francesc Roca i Alcaide (1881-1973), tot i no ser fill del poble, va exercir-hi durant molts anys la docència i en 1934 va escriure una història de Borriana.

Wikipedia: Treball propi de Millars



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada