divendres, 23 de desembre de 2016

Busot (L'Alacantí)


Se situa al peu d'un pujol dominat pel castell. El terme compta amb indrets de gran interès per a la pràctica del senderisme, com ara la Serra del Cabeço d'Or (1.206 m) en la qual trobem la cova del Canelobre que, amb els seus 800.000 m2 de superfície, és el més important atractiu turístic del municipi.



S'han trobat restes ceràmics de l'Edat del Bronze i dels ibers. El poble té l'origen en un castell musulmà, originàriament conegut com Bisant, els quals hi implantaren la indústria del vidre, avui desapareguda i de la qual encara s'hi conserven algunes peces. Abans d’adoptar el topònim actual també tingué el de Bisot. Alfons X el Savi (1221-1284) va conquistar-lo en 1252 i va incloure’l en el terme d'Alacant. Durant el regnat dels Reis Catòlics fou propietat d’Alfons Martínez de Vera. En crear-se la Governació d'Oriola romangué adscrita a ella fins el 1707 en què novament passà a la d’Alacant. En 1773 s’independitzà definitvament de la ciutat d’Alacant.


El paisatge, sec i blanquinós amb trencats, només permet l'agricultura de secà que constitueix l'economia tradicional del poble. A hores d’ara el sector turístic i el sector serveis ocupen a la major part de la població.

Del seu patrimoni citarem:

  • Castell de Busot. Del segle XII. Recents intervencions l’han rescatat de la ruïna en què romania.
  • Torre de Cabrafich, o de Cabrafich Alt. Formava part del sistema costaner per a defensar-se dels atacs barbarescs. Es troba en lamentable estat de conservació.
  • Església de sant Llorenç. Bastida en 1596.
  • Ermita de sant Josep.
  • Museu de Música Ètnica. Inaugurat en 2015, compta amb una rica mostra d’instruments musicals de totes les èpoques, cultures i racons del món pertanyents a la col·lecció del reconegut musicòleg Carlos Blanco Fadol, el major col·leccionista d'instruments ètnics del món.


A La Cova del Canelobre ve celebrant-se des de fa anys, en el mes d’octubre, un cicle de jazz i blues.

Gastronòmicament parlarem de l'olleta amb perdiu, arròs amb conill, la pericana i gran varietat de dolços de què destaquen les magdalenes d'ametla.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada