El terme és molt xicotet i totalment pla.
Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi, errònia, que puga
derivar de la producció de seda i vi; la hipòtesi més versemblant és que el seu
topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a
la procedència d'una família de Xàtiva (d'ahí: cidaví) que va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc
al poble. Amb aquesta denominació apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a
1252. El 1239, després de l'ocupació cristiana, va ser atorgada per Jaume I (1208-1276) a un cavaller de Lleida
anomenat Octavià.
A les primeries del segle XV el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui va vendre-la
el 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà
a ser propietat de Joan Miquel el
qual, el 1528, va deixar-la en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel
va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu
fou heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio
Olginat de Mèdici. La titularitat
del senyoriu passà a Antoni de Barradas,
fill de Maria Lluïsa Olginat i Didac
Antoni Pérez de Barradas, en el qual llinatge romangué fins
l'abolició dels senyorius. En 1739 el senyor autoritzà un nou assentament en la
partida del Pont de Pedra, que es va cridar Sant Climent i que actualment forma
part del nucli urbà; però no és fins 1750 quan se l'atorgà la categoria de lloc
i començà a configurar-se com a municipi. Cavanilles (1745-1804) aporta
la xifra de 185 veïns l'any 1784; la població que dóna Madoz (1806-1870)a mitjans del segle XIX és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, comptabilitza 1.887.
La indústria ha pres el relleu a l'agricultura en allò que es refereix
a l'economia sedavienca: ha desaparegut el secà i s'hi conrea arròs, taronja, dacsa
i hortalisses; la ramaderia no té cap importància i és el moble, artesanal en la
seua majoria, el que tira del carro amb importants xifres d'importació tant a nivell
estatal com internacional. De tota manera la crisi del sector s'hi fa sentir. També
abasta importància capital en l’economia local, el parc comercial que ocupa
gran part del municipi i que, compartit amb els municipis confrontants, allotja
un bon nombre de grans superfícies multinacionals.
L'edifici de l'església de Nostra Senyora del Rosari, únic monument
ressenyable, data de finals del segle XVIII.
A Sedaví va
nàixer en 1859 Ignasi Tarazona Blanch,
llicenciat en Ciències Exactes en Madrid i molt interessat en l’astronomia, influenciat
pel seu germà Antoni (1843-1906),
també sedavienc, que treballava a l’observatori astronòmic de Madrid, va marxar
a Barcelona, on ocupà diferents càtedres i va fundar, cap el 1905, l’observatori
astronòmic de la Universitat de Barcelona. Encoratjat per aquest fet, en 1906
tornà a València, on va posar en marxa un projecte semblant en la Universitat
de València, la qual cosa va concloure en 1909, amb la creació de l’observatori
astronòmic de la Universitat de València, que a hores d’ara encara està en
actiu i és l’observatori astronòmic universitari més antic de l'estat. Després
d’una llarga carrera dedicada a la investigació astronòmica, que li va reportar
diferents premis i reconeixements, va morir en València l’any 1924. En
el seu testament va instituir un Patronat destinat a establir premis o ajudes
als estudiants, a instituir algun ensenyament especial diferent als oficials i
a subvencionar l’observatori astronòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada