divendres, 30 de desembre de 2016

Meliana (L'Horta)


El terme encara compta amb una horta feraç que estén una allargassada catifa verda fins a la mar.

Llevat d’una destral de pedra de datació indeterminada no hi ha evidència de població abans dels musulmans, que hi establiren un alqueria anomenada Miliana. L'any 1238, el rei Jaume I (1208-1276) donà terres a Pere Almenar, Bertran Belloch, Guillem Damià i altres homes de Barcelona; el poble es va mantenir sempre sota senyoriu de la Corona. El 1309 el rei va concedir als veïns del poble terrenys per a construir una església, actualment desapareguda, El 1459 fou creada la vicaria perpetua del poble en desmembrar-se de la del municipi veí de Foios. En 1646, quasi mig segle després de l'expulsió dels moriscs, Meliana comptava amb 90 cases (uns 450 habitants). Segons el cens de Floridablanca (1728-1808), l'any 1787, tenia una població de 1.162 habitants; Cavanilles (1745-1804), l'any 1794, comptabilitza una població de 230 veïns; Sanchis Sivera, en 1922, aporta una xifra de 3.500. En el segle XIX el creixement va ser molt considerable. Entre 1834 i 1885 va sofrir diverses epidèmies de còlera. En 1862 s’hi inaugurà la fàbrica de llosetes ceràmiques de Nolla, la qual donà ocupació a vora 2.000 persones i exportà els seus productes arreu del món.


Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la indústria.

Els monuments més característics són:
  • Església dels Sants Joans .
  • Ermita de la Providència.
  • Ermita de la Verge de la Misericòrdia, de Roca-Cuiper, on hi ha una creu de terme del segle XV.
  • Palauet i Fábrica de Nolla. A l'espera de rehabilitació.

Hi ha el barri o pedania de Roca on des de l’any 1990 es munta un pessebre monumental. Allò que començà sent una distracció entre familiars i amics s’ha convertit a hores d’ara en un dels betlems monumentals més insòlits de les nostres comarques; ja que a l’enorme quantitat de figures i escenes, moltes d’elles animades, cal afegir el racó denominat l’Olla de Nadal, en què s’hi recreen elements valencians, com ara la barraca, a la porta de la qual s’hi guisa una paella, una sènia que fa girar els catúfols plens d’aigua i, fins i tot, l’ofrena de flors de les falleres. Premiat en diverses ocasions, és tal la notorietat que ha abastat que, a banda de les llargues cues que s’hi organitzen els dies nadalencs en què està obert al públic, roman muntat tot l’any per a acollir tallers didàctics al voltant del mon pessebrista, i visites col·legials organitzades.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada