El terme encara compta amb una horta feraç
que estén una allargassada catifa verda fins a la mar.
Llevat d’una destral de pedra de datació indeterminada no hi ha
evidència de població abans dels musulmans, que hi establiren un alqueria
anomenada Miliana. L'any 1238, el rei Jaume I (1208-1276) donà terres a Pere Almenar, Bertran Belloch, Guillem Damià
i altres homes de Barcelona; el poble es va mantenir sempre sota senyoriu
de la Corona. El 1309 el rei va concedir als veïns del poble terrenys per a construir
una església, actualment desapareguda.
El 1459 fou creada la vicaria perpetua del
poble en desmembrar-se de la del municipi veí de Foios. En 1646, quasi mig
segle després de l'expulsió dels moriscs, Meliana comptava amb 90 cases (uns
450 habitants). Segons el cens de Floridablanca (1728-1808), l'any 1787, tenia una població de 1.162 habitants; Cavanilles
(1745-1804), l'any 1794, comptabilitza
una població de 230 veïns; Sanchis Sivera, en 1922, aporta una xifra de 3.500. En el segle
XIX el creixement va ser molt considerable. Entre 1834 i 1885 va sofrir
diverses epidèmies de còlera.
Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la indústria.
Arreu del casc antic hi ha notables cases modernistes que llueixen a les seues façanes els colorits taulells de Nolla. Hi ha una ruta que en facilita la visita. Quant al patrimoni melianer:
- Església dels Sants Joans. Amb decoració ceràmica al voltant de la nau. S'hi conserva una creu de terme del XV.
- Ermita del Crist de la Providència.
- Ermita de la Verge de la Misericòrdia, de Roca-Cuiper.
- Palauet i Fábrica de Nolla. Joia arquitectònica i indret on va nàixer el paviment Nolla, el qual tingué, entre finals del XIX i la primera meitat del XX, una gran expansió arreu del País i també fou exportat internacionalment. Actualment (2022) s'hi treballa en la seua rehabilitació per conservar-lo i convertir-lo en espai d'ús públic.
- Patronat
- Ajuntament
- Ruta de les escultures.
Hi ha el barri o pedania de Roca on des
de l’any 1990 es munta un pessebre monumental. Allò que començà sent una distracció
entre familiars i amics s’ha convertit a hores d’ara en un dels betlems
monumentals més insòlits de les nostres comarques; ja que a l’enorme quantitat
de figures i escenes, moltes d’elles animades, cal afegir el racó denominat l’Olla
de Nadal, en què s’hi recreen elements valencians, com ara la barraca, a la
porta de la qual s’hi guisa una paella, una sènia que fa girar els catúfols
plens d’aigua i, fins i tot, l’ofrena de flors de les falleres. 
Premiat en diverses ocasions, és tal la notorietat que ha abastat que, a banda de les llargues cues que s’hi organitzen els dies nadalencs en què està obert al públic, roman muntat tot l’any per a acollir tallers didàctics al voltant del mon pessebrista, i visites col·legials organitzades.
Premiat en diverses ocasions, és tal la notorietat que ha abastat que, a banda de les llargues cues que s’hi organitzen els dies nadalencs en què està obert al públic, roman muntat tot l’any per a acollir tallers didàctics al voltant del mon pessebrista, i visites col·legials organitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada