dilluns, 23 d’abril de 2018

Algorfa (El Baix Segura)



En època musulmana era una alqueria que depenia del castell de Montemar. Passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan, el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d' Oriola posterior a la conquesta cristiana. El 1328 hom concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què es concedia jurisdicció menor, el qual privilegi s'acabà amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta.

En 1568 era propietat de la família Rosell, que l'annexiona al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'heretatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dàvalos, regidor d'Oriola, qui en 1762 va convertir-lo en marquesat d'Algorfa i Peñacerrada, del que fou el seu primer titular i a petició del qual Carles IV (1748-1819) va tornar a concedir la jurisdicció menor, per recolzar la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera del Segura, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruïts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins el 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.


Edificis i conjunts arquitectònics:
  • Castell de Montemar. Casa senyorial del segle XVIII, edificada sobre les ruïnes del castell musulmà, que pertangué als comtes de Casas Rojas, fins l'any 1970, en què va ser adquirida i restaurada pels seues actuals propietaris i residents.
  • 'Castillo pequeño' proper al de Montemar de què devia ser un annex.
  • L'Ermita. Primeries del segle XX.
  • Església de Nostra Senyora del Carme.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada