divendres, 13 d’abril de 2018

Iàtova (La Foia de Bunyol)



El poble se situa a la major altura de tots els de la Foia. Al seu terme hi ha el Motrotón, muntanya emblemàtica, el Martés (1.085 m), l'embassament de Forata, el naixement del riu Juanes, Tabarla (paratge natural en el  Magre) i la cova de Las Palomas, cascada d'uns 20 metres de caiguda, que forma una “piscina” natural apta per al bany.


En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'Edat del Bronze. Alqueria musulmana, coneguda com Atava, en 1238 fou donada per Jaume I (1208-1276) juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, a Roderic de Liçana, qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer, tinent del gran mestre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Jaume II (1267-1327) va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a, en 1315, donar-la a son fill; el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume --la mare del qual era Teresa d'Entença--, juntament amb tota la Foia. En 1348 va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell i després de la seua derrota de nou a la Corona (1393). Confiscada per Ferran I (1380-1416) fou venuda a Berenguer Mercader, qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467.


El 1609, quan restà despoblada fins la seua repoblació el 1611, seguia sent una aldea de Bunyol nomenada Safoya. En 1810, seguint una circular de la Junta de València es va construir una fortificació a la població per controlar les entrades i sortides del poble, tenia dos portals: el de Dalt, que es situava al carrer de la Font, i el de Baix, al carrer València.

A partir dels anys setanta del segle passat, esclatà el fenomen de les segones residències i, gràcies al seu clima i a la proximitat a València, Iàtova veu recolzada la seua tradicional economia agrícola en el sector serveis, el comerç i la construcció.


El Carrer de l'Arc suposa un dels principals recursos turístics amb què compta Iàtova. Totes les rutes urbanes passen per ell, ja que és l'únic vestigi arquitectònic que data de l'època medieval. Per a millor conèixer el patrimoni del poble s'ha dissenyat la Ruta Mercader a través de la qual es poden seguir les petjades d'aquella família, i els seus avatars, des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. Els monuments més cridaners són:
  • Església dels Sants Reis, edificada sobre una antiga mesquita entre 1668 i 1672, tot i que l'actual fesomia és la de la reforma del XVIII.
  • Pou de la Neu. Segle XVII.
  • Vàries cases senyorials del XIX.
  • Llavaner.
  • Escorxador. Convertit en sala polivalent.
  • Los Cucos. Refugis de pedra en sec.


L'olla d'herbes, de penques, el rin-ran , el mojete , bones carns i embotits, les coques de tajá , els ametlats i els rosegons son una mostra d'una gastronomia, que trau bon profit dels seus productes autòctons.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada