dijous, 12 d’abril de 2018

Atzeneta del Maestrat (L'Alt Maestrat)



El terme municipal compta amb els cims de la Nevera (1.195 m), i el Tossal (768 m) com a majors altures. Hi ha la Cova Oscura, paratge natural.

De documentat origen àrab, encara que s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze, i també ceràmica ibera al voltant del Castell. El topònim deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Balasc d'Alagón (1190-1239) l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla.
Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la vengué a l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta passà a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en què s'aboleix el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donell (1809-1867) quan va alçar el setge de Llucena.


L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però la decadència d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa.


Hi ha quatre nuclis de població: Cap de Terme, El Castell, Meanes i Atzeneta. El poble se situa al bell mig d'una ampla foia envoltada de muntanyes, a la vora esquerra de la rambla del mateix nom. El relleu de la població és pla i des d'ella surten els camins que porten als pobles encimbellats al Penyagolosa.


El patrimoni arquitectònic inclou:
  • La “Vila Closa” del segle XIV, que és l'antic casc urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa, de què destaca la d'en Jaume, del segle XVIII.
  • Església parroquial de Sant Bartomeu , del segle XVII, renaixentista amb retaules barrocs i bona decoració. El Museu Parroquial conserva bones mostres d'orfebreria, pintura i escultura.
  • Ajuntament. Antic Palau del Comanador de Montesa
  • Castell. Segle XI. Únicament es conserven la torre de l'homenatge i una ermita del segle XVI dedicada als sants Fabià i Sebastià i a la Verge de l'Esperança.
  • Torre de la Presó, de planta quadrada, formava part de les muralles. Ha estat restaurada i destinada a Centre d'Interpretació de la Història d'Atzeneta del Maestrat.
  • Ermita de Sant Roc, barroca, de 1757.
  • Ermita de Sant Joan del Castell. 1516. Amb retaule del s. XV
  • Ermita de Sant Gregori, de 1725. La més gran del poble, adossada al cementiri.
  • Ermita de Sant Josep, al Mas de la Vila. Segle XVIII.
  • Ermita de la Verge de Loreto, de 1590.
  • Ermita del Pilar, a Cap de Terme. 1950.
  • Peiró de pedra.
  • Calvari. Amb interessants capelletes ceràmiques.
  • Restes de la muralla medieval, repartides pel poble.


Pel que fa a la gastronomia, citarem el tombet, la paella amb pilotes, l'arròs al forn, l'arròs caldós, embotits, mostaxons prims, figues albardades i cruixidors amb mel i els torrons.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada