dimecres, 25 d’abril de 2018

Rossell (El Baix Maestrat)



La superfície municipal s'escampa entre la muntanya (Penya de Bel, 1.050 m ) i el pla meridional, regada pel riu de la Sènia --frontera natural entre el País Valencià i el Principat--, el Cérvol i els barrancs de Requena, Sotarràina, de les Tones i de l'Ullastre i presenten com a paratges més cridaners la Font de Baix i la Cova de les Bruixes entre altres moltes possibles excursions. Per a aprofitar les possibilitats paisatgístiques del terme s'ha dissenyat la Ruta dels Miradors, que permet observar tots els accidents geogràfics dels voltants.


 Hi ha tres nuclis de població: Rossell, Bel (gentilici, belers) i Cases del Riu, on es troben els primers vestigis d'industrialització hidràulica. A més, escampats pel terme hi ha gran quantitat de masos que van estar habitats fins a la meitat del segle XX i que es van anar despoblant degut als canvis econòmics i a la forma de viure. Com passa quasi sempre, el topònim del lloc es presta a diverses interpretacions, en el cas de Rossell la més creïble és la que parla del color vermellós del seu terreny, el més poètic és la que fa referència a “camp de roselles”.

A les coves de les Bruixes, de Blai o Barberana trobem les primeres petjades humanes; al Polseguer, el coll del Moro, el Carrasclet i el mas de Vito hi ha restes dels ibers i dels romans, d'aquests s'ha descobert un bust de marbre del segle I aC. Els moros fundaren el llogaret que hi ha perviscut fins els nostres dies com Bel, que fou ocupat per Pere II (1177-1213) en 1208, conquerit definitivament per Jaume I (1208-1276), fundat com a poble per Balasc d'Alagó (1190-1239) i manat poblar, amb carta pobla de 1237, per Hug de Folraquer, abat del monestir de Benifassà, al qual pagaven els pobladors els dos terços del delme. Uns anys desprès fou involuntària protagonista d'un plet entre el monestir de Benifassà i els Hospitalers pel seu senyoriu que, en 1286, recaigué en la batlia de Cervera, de què era el poblet més xicotet. En 1317 la batllia esdevingué propietat de l'orde de Montesa sota el qual senyoriu romangué fins l'extinció dels mateixos el segle XIX. Resultà incendiada durant la guerra dels Segadors el 1648 pel mariscal francès Schonberg. El 1705 Felip V (1683-1746) va fortificar Bel. En el segle XIX va ser zona d'operacions del carlista Cabrera (1806-1877)i de diferents roders com ara Salom, Tarranc o Currutaco. En 1971 va afegir-se Bel.

L'economia és basa en una pobra agricultura de secà i una més florent d'industrial (mobles, tèxtil, alimentació) ajudades per l'explotació de granges de porc, pollastre i conill.

Pràcticament desapareguda la muralla, de què hi ha restes formant part dels habitatges de la localitat, podem trobar al poble:
  • Església de Sant Jaume, a Bel. Millor exemplar de romànic de la comarca, amb vistosa portalada romànica.
  • Església dels sants Joans. Barroca, del segle XVIII.
  • Capella de Sant Marc.
  • Molí d'en Guiot.
  • Molí de l'Hospital.


L'olla, l'arròs amb pilota, el conill amb samfaina donen mostra d'una cuina casolana de supervivència adobada amb exquisits dolços com ara les borraines, les figues albardades o els pastissos de cabell d'àngel.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada