dilluns, 9 d’abril de 2018

Herbers (Els Ports)



També anomenat Herbés Jussans per a diferenciar-lo d'Herbeset o "Herbés Sobirans" (aldea de Morella). Els 28,2 km2 que abraça el terme municipal són força muntanyosos, regats pel Tastavins, aquí anomenat Barranc d'Escalona, i presenten paratges com ara la muntanya de la Tossa (1.101 m), la carretera a Morella, la Mola d'Andreu, la Coveta Fosca, el salt d'aigua el Botador o la font dels Ulls de Pitarch, amb aigües beneficioses per al ronyó.


L'origen del poble, com el de tants altres, és una alqueria musulmana que en 1233 fou ocupada per les hostes de Balasc d'Alagon (1190-1239) i cedida, per a poblar amb cristians amb carta pobla d'aqueix any, al cavaller aragonès Joan Garcés que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida. A començaments del segle XIV el senyor era Ramon de Centelles un successor del qual, Bernat de Centelles va malbaratar les seues possessions, les quals caigueren en mans dels Cubells, qui ostentaren el senyoriu des de 1386 a 1484, data en què per matrimoni va passar als Valls, que el van mantenir fins el 1561 quan, per qüestions successòries i de parentiu, recaigué en els Ram de Viu; aquesta família a hores d'ara encara posseeix el castell i moltes terres.


Fou un d'ells, Lluís Ram de Viu Valls i Valls, el primer baró d'Herbers. Quan les Germanies Herbers fou agermanat. En 1691 Carles II (1661-1700) li va atorgar l'autonomia municipal com a vila independent de Morella. La guerra de Successió posà el poble de part dels maulets. L'època carlina, tan convulsa al Maestrat, fou de gran activitat a Herbers, fins i tot el baró vigent, Rafel Ram de Viu i Pueyo, aleshores president de la Junta Carlista de Morella va ser afusellat el 27 de desembre de 1833. En 1926 tornà a fusionar-se amb Morella i en 1960 assolí la seua actual i definitiva autonomia.


L'economia es basa en l'agricultura: 600 hectàrees són dedicades a conreus de secà (cereals i patates) i només 15, a regadiu.

El poble es localitza al redós d'un pujol presidit pel castell i conserva mostres de l'arquitectura medieval tan abundant per aquests indrets El seu patrimoni consisteix:
  • El Castell Dels segles XIV-XV Casa pairal de grans dimensions en estil gòtic, amb merles.
  • Santuari de la Mare de Déu del Sargar Segles XIII-XIV Amb la casa de l'Ermità i la de la Confraria
  • L'Ajuntament
  • La Llotja. SegleXVI. Actualment convertida en establiment hostaler
  • Església de Sant Bartomeu. Anterior a 1358 però amb diverses reformes que mostren elements gòtics i barrocs Conserva ornaments sagrats procedents del monestir de santa Maria de Benifassà
  • El Calvari
  • Creu gòtica de terme De 1390-1420
  • Font de les Moreres. Segle XVI.
  • Museu etnològic Lo Botado


Els menjars, contundents com toca a una zona freda com aquesta: olla de recapte, anyell a la brasa, pernil i bons embotits i de postres, bunyols amb mel.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada