DAIA NOVA
El topònim del lloc, de parla castellana, procedeix de l’àrab
i significa “petita depressió tancada”. Va formar amb Deia Vella un sol municipi, del
qual es va separar la primera meitat del segle XIX. Els seus senyors
jurisdiccionals foren els marquesos de Dos Aigües i posteriorment, els Roca de
Togores. El 1892 es va concedir el títol de comte de Daia Nova
a l’enginyer forestal Vicent Dasí Puigmoltó, fill del sisè marqués de Dos Aigües. En
febrer de 1974 va annexionar-se la partida de la Pobla de Rocamora, distant un
quilòmetre del poble i unida a ell per un camí amb edificacions a ambdós
costats.
La principal activitat econòmica és la producció de llegums i cítrics.
El terreny del terme es va fer conreable amb la dessecació dels aiguamolls que a mitjans
segle XVIII va ordenar el cardenal Belluga (1662-1743).
El patrimoni de Daia Nova es concreta en l’església
de sant Miquel, on es conserva una remarcable talla barroca, i l’ermita de Nostra Senyora del
Rosari de la Bodega.
La gastronomia popular ens ofereix olla amb pilotes, corder a la brasa i
arròs amb conill.
