El
terme està dividit en dues parts, ja que té un enclavament a la zona
muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevació màxima de 220 m, tot i
que el nucli urbà està a 50 m d'altitud. Enclavats en la serra d'Ador,
alineació muntanyosa poblada per pins i matolls podem trobar paratges com el
Barranc i la Font de Lloret.
El
topònim sembla d'origen musulmà i significa "les cases". A la Cova
Figueral trobem restes arqueològiques pertanyents a l'Eneolític, entre les
quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes. Després de
la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. Pere el Gran (1240-1285), va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el
castell de Palma, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer
al senyoriu del monestir de Sant Jeroni. El 1460 passà a mans de la família
Tolsà i posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins la desaparició
dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va
convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de
Loreto.
L'economia
es reparteix entre dos sectors: serveis i agrícola.
Els
barris de "El Raval" i "El barri" formaven l´antiga
població àrab, el que en l´actualitat és la part mes elevada de l´ actual
població d´Ador, on trobem:
- Casa de l'Alfàs. Edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre el soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
- Església de la Mare de Déu de Loreto. Estructura de final del segle XVII amb portada reconstruïda l'any 1858 i campanar del 1958.
- Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l'Empar). Del segle XVI i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista típic de la Safor. Durant les festes patronals s'hi celebra una processó nocturna que té com a punt final l'ermita.
L'Aula
de Natura Serra d'Ador és un referent en quant a l'educació ambiental a la
comarca. També serveix d'Alberg per a grups Scouts, Juniors, Associacions, etc.
Pel
que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dóna com
a producte una mel de gran qualitat. Els plats típics són el putxero i la
paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor
moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços
Nadalencs.
Destaca
la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es
juga durant tot l'any als carrers d'Ador.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada