dijous, 16 d’agost de 2018

Gàtova (El Camp de Túria)



El terme municipal, muntanyós i esquerp, s'estén per la serra Calderona i presenta com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo (907 m), cim més alt de la serra, i el Cim de l'Àguila (878 m), entre altres; aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacanyé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i molts més; les coves de Chirivilla i Sacanyé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi per al ramat; la vegetació està representada pels surers, pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha un bon nombre de senders de llarg (GR10) i xicotet recorregut on perdre's.


Les restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos. L'origen de l'actual població és l'alqueria musulmana anomenada Catava; que significa "cata" i que podria fer referència a la tasta del raïm, ja que hi havia gran quantitat de vinyets en època romana. Jaume I (1208-1276), el 1238, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, a Pere Sanxo de Maragmon. En 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el marquesat de Llaneras. Tres documents datats en 1275, 1277 i 1284 i signats per l'infant i posterior rei Pere III (1240-1285) concedeixen franquícies a favor dels llogarets de Gatavar, Marines i Torres que són d'Aaron Abinafia. En 1367 Cília de Sentlliz, vídua de Mateu Mercer vengué el castell i lloc d'Olocau i els llocs de Gàtova, Marines, Torres i Olla, a Antoni de Vilaragut, per 47.000 sous. A partir d'aquest moment la família Vilaragut detindrà el senyoriu de tota la vall alta del Carraixet fins a l'abolició dels senyorius en 1835. Com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, després de l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 romangué adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria, per raons històriques (sempre va pertànyer al comtat d'Olocau), de comunicacions (la carretera que la uneix amb Sogorb és molt menys recomanable que la que la uneix amb Llíria i València) i, com a conseqüència: sanitàries (el trasllat d'un malalt podia tardar hores per una carretera tan tortuosa; com a conseqüència d'això, és l'únic poble (junt a Marines) de la comarca que parla castellà-aragonès.


L'agricultura, sobre tot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics .


Quant al patrimoni:
  • Església de Nostra senyora dels Àngels. De 1723, amb campanar de 1794. Fou restaurada en 1991.
  • Molins de La Ceja i Cachumbito . Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
  • Torre de Torrejón . Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
  • Aqüeducte de Pinyel . Segons uns romà, segons altres moro.
  • El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.


Els rovellons, els espàrrecs, els caragols, els embotits artesanals, bon oli d'oliva, la mel; és a dir, els productes de la terra configuren una oferta gastronòmica de què destaca la paella de conill, diverses coques i olles i dolços de gran qualitat per rematar l'àpat, cosa que també podrem fer amb les cireres, les peres, les bresquilles o les nespres que s'hi conreen.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari