diumenge, 19 d’agost de 2018

Toixa (Els Serrans)



Travessat pels rius Toixa i Túria, el terme municipal abasta els 122 km2 d’accidentat relleu, solcat per un bon nombre de barrancs i muntanyes i amb una flora i una fauna riquíssima que, tot plegat, depara bells paratges de muntanya com ara l’embassament de Benaixeve.


Els vestigis més antics de Toixa es remunten s l’Edat del Bronze. De totes les èpoques històriques posteriors s’hi han trobat deixalles al terme municipal: com a mostra el jaciment ibero-romà del Castellar, les mines romanes de ferro de la Peña del Rayo o l’aqüeducte, també romà, de la Peña Cortada. Tuexa fou una vila construïda als peus d'un castell romà, rehabilitat i ocupat posteriorment pels àrabs fins la conquesta de Jaume I (1208-1276) en 1238. En 1252 Al Adrac (o Azadrac) en oposar-se a l’expulsió de la seua gent ordenada pel rei va armar un exèrcit que s’enfrontà als cristians al llarg i ample de la serra, el qual fou desfermat finalment per Jaume I. En 1272 el conqueridor cedí en feu el poble al seu fill bord Jaume I de Xèrica, el qual, al seu torn va deixar-lo en herència a son fill Jaume II de Xèrica i aquest al seu fill Jaume III (1315-1349) i així successivament fins 1380 en què per falta d’hereu hpme de l’últim senyor d’aquesta família Toixa caigué, per 26.000 sous, en mans de Raimon de Vilanova, vescomte de Xelva, i en aquesta dinastia romangué fins 1773 en què passa definitivament a la Corona. El 13 de febrer de 1369 Joan Alfons de Xèrica va donar carta pobla a García Martínez del Castellar. Durant les Germanies els seus habitants s'agermanaren front al senyor territorial. El 1609 es va produir un descens important de la seua població, amb l'expulsió de 56 famílies morisques.


A més de l’esmentat aqüeducte romà el patrimoni local presenta:
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Barroca, de la segona meitat del XVII. Molt deteriorat en la Guerra Civil i restaurat recentment. Declarat BIC
  • Castell de Zagra. Romà, rehabilitat pels moros. Pràcticament desaparegut i utilitzat per a instal·lar antenes repetidores de ràdio.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Edifici religiós en el seu origen i reconvertit en fortificació durant les carlistades. S’ha lliurat de la ruïna total per la intervenció d’una escola taller que l’ha restaurada al seu estat original en l’any 2000.
  • Ermita de la Puríssima Concepció. Es desconeix la data exacta de la seua erecció però ja en 1595 apareix documentada. També se sap que va sofrir els rigors de la Guerra Civil i que està perfectament restaurada.
  • Ermita de Sant Joan i Santa Llúcia. A l’igual que l’anterior es desconeix la seua fundació, fou destruïda amb la guerra i restaurada.
  • Portal dels Sants. Única resta de la muralla medieval.
  • Pintures rupestres dels Corrals de Silla. Entre 10.000 i 6.000 anys aC. Descobertes en 1986 pels nanos de l’escola local quan feien classe.


Els gaspatxos, el morteruelo, l’olla o els muegados són els àpats típics i l’entramoro la principal festa que és la manera local de les tradicionals festes valencianes de Moros i Cristians.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada