dimarts, 21 d’agost de 2018

La Jana (El Baix Maestrat)



El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. La Jana és la població del Maestrat amb un major nombre d'oliveres mil·lenàries identificades al seu terme, un total de 966, i des de 2016 compta amb 58 oliveres incloses al Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Una bona mostra d'aquest patrimoni natural és el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas, situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectàrea acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenir el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental de l'Estat.


D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos. De la romana una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la xicoteta estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers. Fou en època àrab (1147) quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmentà per primera vegada La Yana. Formava part de la batlia de Cervera i fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319. Després de l'ocupació cristiana, Hug de Follarquer, cavaller d'Amposta i mestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passà a la de Montesa, on es mantingué fins l'abolició del segle XIX. En 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde. En la guerra de Successió va recolzar el Borbó.


El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla, meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aus, conills i porcs.


El casc antic presenta diversos casalots medievals, renaixentistes i barrocs amb escuts i portalades senyorials. Del seu patrimoni relacionem:
  • Església de sant Bartomeu. Renaixentista (1622-1633), signada pel mestre Joan Tell. Conserva interessant orfebreria i llenços d'interès .
  • Ermita de santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
  • Ermita de sant Josep.
  • Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
  • Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del XVIII.
  • Casa del Batlle. Segle XVII. Ajuntament.
  • Antic poblat iber del Carrascal.

La gastronomia aprofita els recursos del terreny i dóna plats a base d'hortalisses, la carn i els embotits del porc, la caça menor i els caragols; com a exemples: olleta de capellà, truita d'arròs, tord a l'estil de La Jana, figues en paella o casquetes, pastissets típics del poble.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari