També conegut com Alcosseret. El seu
topònim deriva de la veu àrab Al-Quasayr
que significa xicoteta fortalesa. Es pot gaudir de bones excursions fins al
pantà de Beniarrés o fins a
l'empinat Calvari, des d'on es gaudeix d'una magnífica panoràmica de la vall i
del curs del riu Serpis.
D'origen musulmà, va ser conquerida a
mitjans del s. XIII per Jaume I
(1208-1276). Constituïa un important lloc de moriscos, amb 60
cases –uns 270 habitants– l'any 1609, prèviament a la seua expulsió. Els
titulars de la baronia de Planes i el comtat de Cocentaina, protagonitzaren
diversos conflictes per la vinculació de la seua jurisdicció, que es
resolgueren mitjançant la concòrdia del 1677 a favor del comte
de Cocentaina, qui mai no havia deixat de percebre les rendes
d'Alcosser. Allò va motivar que la vila no disposara d'una carta específica de
població i es regira per la de Muro.
La seua església va pertànyer a la de Cocentaina i, posteriorment, el 1535 a la
de Gaianes, més tard
s'independitzà d'aquesta. La població, amb una economia basada en l'agricultura
(cirera fonamentalment) ha anat disminuint demogràficament durant els segles XX
i XXI.
Pel que toca al patrimoni, hi trobem:
- Església de Sant Josep.
- Castell. En estat ruïnós.
- Calvari.
- La Font. Antiga font i llavador del poble. Lloc de reunió del jovent.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada