Malgrat la
destrossa que va fer l'incendi de 2012, el terme presenta un entorn natural
envejable. Els punts més alts són l'Alt de Roger (568m) i Bastos (576m). Compta
amb una platja fluvial al costat del riu Túria. També hi ha algunes cavitats
com ara la cova del biscaí i la Sima Colomera.
En recents excavacions s’han trobat, en una vila romana dels segles I i
II, importants troballes d’un assentament ibèric del III aC. La fundació de
Bugarra, però, és àrab. Darrere la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I (1208-1276), el monarca donà la
vila a Berenguer d'Entença, qui la
va integrar en la seua baronia de Pedralba. En 1347 fou atorgada a Roderic Sanchis de Calataiud i
finalment passà a mans dels ducs de Villahermosa. La població, però continuà
sent musulmana fins l'expulsió, en què quedà absolutament despoblat.
L’economia de Bugarra ha
estat, i és, tradicionalment agropecuària: garrofer, vinyes, olivera i algunes
hortalisses. En l'almàssera de Bugarra s'elabora un
excel·lent oli d'oliva verge.
Quant al patrimoni hi ha prou cases amb valor
arquitectònic i històric, i a més:
- Església de Sant Joan Baptista, del segle XVII, construïda sobre la mesquita.
- La Torre. Casa del senyor feudal. Segle XVI.
- Vàries làpides funeràries romanes
- Llavaner municipal
- Antiga fàbrica de la Llum.
De la gastronomia, l'olla
de penques, els bufons que són crestes de tomàquet i
pebrot de grans dimensions amb embotit. També s'hi poden tastar la gran
varietat de vins de la comarca: blanc, moscatell, claret, negre, rosat i el
vermut i pastes dolces i salades com el cosí, els pastissos de moniato i les
coques de Taja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada