L’escassa superfície de
terme municipal ofereix la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme a la serra
del Cavall Verd, i pujar a la Creueta o a la Penya de l'Altar.
El topònim podria derivar del llatí murra, en al·lusió a morro, com a
part de l'esmentada Serra del Cavall Verd, on hi ha hagué un assentament humà. Alqueria
musulmana que creixqué al voltant de la fortalesa de Pop, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq (1208-1276)
qui va pactar el vassallatge amb Jaume I (1208-1276) i va conservar el senyoriu. Lliurada, segons el
Llibre del Repartiment, a Vidal de
Vilanova. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere , amb la qual cosa el lloc continuà
pertanyent al Patrimoni Reial. Després de passar pel
senyoriu de la família de Joanot
Martorell (1410-1465), va adquirir la baronia Francesc
Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, per a recaure posteriorment en el ducat de Gandia. Fins l'expulsió morisca mantenia una població mixta que es repartia gairebé
a meitats (75 focs cristians
per 66 moriscs). Després del decret d'expulsió, els moriscs s'uniren
a la revolta de la Vall d'Alauar i foren durament represaliats. L’1 de juny de 1940 el campanar
de l'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers .
El poble, típicament mediterrani, amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església
fortalesa, que en el seu origen fou el Castell islàmic de Pop; es conserva en un estat impecable, tot i l'accident descrit abans de la
caiguda del campanar, que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa.
Altres monuments ressenyables son:
- Ermita de Sant Sebastià. El seu origen, documentat des de finals del segle XVI, es remunta molt possiblement a la XIV.
- El Castellet, o Castell de Murla. Posterior a la conquesta cristiana.
- La Creu de terme. Segle XIX.
- Calvari. Segle XIX.
- Ermita de la Sang. Antic Hospital de la Vila.
- La Font.
- Llavador Nou i llavador Vell
- El Rajolat. Ampli banc de abrillantades pedres a força de ser usades com a seient.
Diuen de Murla que és la capital de la pilota valenciana ja que, a l'afició
que hi ha, que ha donat grans jugadors, com ara Sebastià, Tonico, Jan, Edi o --el més destacat de tots--, el Nel
de Murla.
Els menjars preferits pels murlers són l'arròs amb bajoquetes i naps, l'arròs
al forn i les coques d'herba.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada