dilluns, 4 de desembre de 2017

Bufali (La Vall d'Albaida)

Al seu xicotet terme hi ha la Nevera de la Lloma de la Solaneta, del segle XVII, però en perill de caure per la seua mala conservació. També és digna d’esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu Albaida, recentment habilitada com a zona d’esbargiment.


D’origen àrab, que l’anomenaven Bohali, el primer document escrit en què apareix és el Llibre de Repartiment on se l’esmenta indistintament com Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Abans de l'expulsió l'habitaven 96 famílies de moriscs, però després aquesta va descendir a sols 10 cases habitades. En 1574 s’independitzà de la parròquia de Montaverner i assolí parròquia pròpia. En el segle XVIII Felip III (1578-1621) fundà el marquesat d’Albaida al qual s’adscriu Bufali. En 1884 una gran inundació va arrasar el poble.


L'activitat econòmica bàsica sempre ha estat l'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinyes i garrofers).

Al poble hi ha l’església de Ntra. Senyora de Loreto, aixecada sobre la primitiva, de 1574, que va caure amb la inundació de 1884 i l'ermita del Santíssim Crist de la Pobresa, que formava part d'un calvari del XIX, que fou derruït durant la Guerra Civil i reconstruït, junt amb l'ermita, en 2007.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada