diumenge, 31 de desembre de 2017

El Pilar de la Foradada (El Baix Segura)


El terme, límit fronterer del País Valencià amb la Regió de Múrcia, es reparteix entre el mar i la muntanya i compta amb bones platges i zones d’alt valor ecològic com ara el Pinar de Campoverde o el Río Seco, on s’ha traçat una ruta senderista que dóna la possibilitat de conèixer la rica fauna del paratge; també és digna d’esment la ruta dels arbres monumentals que en forma de tarongers, garroferes, oliveres, palmeres pins, moreres podem observar en un recorregut perfectament senyalitzat. Les "Mil Palmeras" és una urbanització i pedania del municipi que es troba al costat de l'àrea natural de la desembocadura del riu Sec.


Degut al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen al Pilar de la Foradada la població de Thiar, situada entre la Via Augusta i el mar, la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial. Dels àrabs i dels ibers també hi ha testimoni arqueològic. Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II (1527-1598), en 1591, ordenà bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre guaita de La Foradada. Durant el segle XVII la població, que llavors era d’uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, començà a concentrar-se al recer d’una ermita (embrió de l’actual església) que els mateixos camperols aixecaren i el lloc començà a ser conegut amb el topònim actual. En 1835 la que aleshores era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor (1817-1901) –que hi residí i escriví sobre el lloc–. El 30 de juliol de 1986 després de llargs anys de negociació s’aconseguí la independència d'Oriola i la constitució en municipi.

La base econòmica d’aquest poble castellanoparlant està en l'agricultura –fruites i hortalisses– i, darrerament, el turisme.
Tocant al patrimoni citarem:
  • Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver-hi estat molt modificada.
  • Església del Pilar. De 1976, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899.
  • Museu Arqueològic i Etnològic Gratiniano Baches.


Entre els plats típics del poble estan, com no, els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de creïlles amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada