Es
troba al nucli central de la Serra d'Espadà. La major part del terme és boscós
amb alzines, pins, sureres i, fins i tot, castanys. Com a poble de muntanya
compta amb interessants excursions i paratges, com ara l'Alt de la Pastora, Pic
Espadá (1099 metres), els Orgues de Benitandús, que semblen els tubs d'un orgue
i La Ràpita 1.106 metres, cim culminant de la serra. Per als amants del
senderisme hi ha el GR36, que travessa tota la serra. Diverses coves de les que
destacarem la cova i font de la Xelva i la de la Iguala, amb deixalles de
l'Edat del Bronze. També hi ha una nevera romana. Compta amb tres entitats locals
amb una peculiaritat: Alcúdia de Veo és de parla castellana, i Veo i Benitandús
ho són de parla valenciana.
Comarques del País Valencià
▼
dijous, 31 de maig del 2018
dimecres, 30 de maig del 2018
Tous (La Ribera Alta)
El
terme està banyat pel Xúquer i amb una orografia dominada pel Caroig en què
destaquen l'Alt dels Cuchillos , els pujols de la Neu, de la Llum, dels
Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la
hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas , l'Olla, Duende,etc.
L'embassament de Tous, on es pot practicar el senderisme, l'avenc del Campillo
i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en
barca i el fet que el municipi siga u dels més rics en pintures rupestres de les comarques centrals, en són bons motius per visitar Tous. També existeix la possibilitat de
trobar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.
dimarts, 29 de maig del 2018
Crevillent (El Baix Vinalopó)
Els
crevillentins viuen repartits pels diferents nuclis de població del terme:
Crevillent, El Realengo, El Barri de l'Estació, Las Casicas, El Racó dels
Pablos, El Barranc de Sant Gaietà i Sant Felip Neri, únic nucli poblacional de
la comarca on es parla castellà-murcià. El terme està cobert pel llentiscle, coscoll,
quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el
Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim ( 817 m d'altitud) o la
Llacuna del Fondo.
dilluns, 28 de maig del 2018
Benasau (El Comtat)
Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb
paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frainós.
Altres excursions són les que, per la Serra Serrella, ens acosten fins la
Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Picó.
diumenge, 27 de maig del 2018
Almàssera (L'Horta)
El
terme, al bell mig de l'Horta, està regat per les sèquies de Montcada, Rascanya
i Tormos.
El
seu topònim és àrab i significa molí d'oli, la qual cosa que fa pensar que
aqueixa seria l'activitat d'aquesta antiga alqueria musulmana, que fou
conquerida per Jaume I (1208-1276).
Els seus successius propietaris han estat: el bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles(1190?-1252), qui va
rebre-la, en 1238, de mans del rei conqueridor; Miró de Ciutadella en 1242; fins el 1610 va pertànyer al senyoriu
d'Artes i, fins l'abolició dels senyorius en 1804, als comtes de Parcent. Arran
del Miracle del Peixets, fet succeït entre Alboraia i Almàssera en 1348, i que
va suscitar controvèrsia entra ambdues poblacions, Almàssera va demanar, i va
aconseguir en 1352, parròquia pròpia, independent de la d'Alboraia.
divendres, 25 de maig del 2018
La Granja de Rocamora (El Baix Segura)
El
reduït terme està cobert d'horta i de flora mediterrània; paga la pena
l'excursió al Cabeço de la Font.
D'origen
musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria. El senyoriu va posseir-lo
la família Rocamora, que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com
poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l 'adquirí Jaume de Rocamora, senyor de Benferri,
noble d'origen català que va acompanyar Alfons
X (1221-1284) en la conquesta.
dijous, 24 de maig del 2018
Palmera (La Safor)
El
seu origen és una alqueria islàmica que es trobava entre els castells de Bairén
i el del Rebollet; va pertànyer als comtes d'Anna --després comtes de Cervelló--
i posteriorment al ducat de Gandia fins el 1814. En 1442 apareix com a senyor
del lloc Pere Andreu, que donaria al
poble la seua actual denominació.
dimecres, 23 de maig del 2018
Rafal (El Baix Segura)
El
diminut terme està completament dedicat a l'agricultura i els paratges més
cridaners també tenen a veure amb ella: la sèquia de Sant Bartomeu o els
assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento. La llengua que s'hi parla, com a la
resta de la comarca, és el castellà, tot i que durant molts anys ho fou el
català.
dimarts, 22 de maig del 2018
Anna (La Canal de Navarrés)
El
terme municipal està regat per les aigües del massís del Caroig arreplegades
pel riu d'Anna. Com a poble de muntanya compta amb innombrables rutes
senderistes i paisatges, com ara els Gorg de l'Escala, gran canó format pel riu
al que s'accedeix a través de 136 graons i on les aigües cauen formant El Salt;
el Gorg Català, que també forma un salt d'aigua, la Font Negra; la Baixada del
Molí, amb un om centenari,
i l'Albufereta, xicotet estany voltat de xops i salzes que té molta anomenada com a lloc d'esbargiment, a banda de ser un lloc on abunden ullals i brolladors que l'alimenten, i que dóna el nom al poble el qual topònim significa naixement o font. A més del poble, conegut com "El Lugar", hi ha els nuclis de població de Las Eras i de la Font Negra.
i l'Albufereta, xicotet estany voltat de xops i salzes que té molta anomenada com a lloc d'esbargiment, a banda de ser un lloc on abunden ullals i brolladors que l'alimenten, i que dóna el nom al poble el qual topònim significa naixement o font. A més del poble, conegut com "El Lugar", hi ha els nuclis de població de Las Eras i de la Font Negra.
dilluns, 21 de maig del 2018
La Todolella (Els Ports)
Al
terme, d'escarpada orografia, hi ha la formació rocosa coneguda com el Forat
del Lladre i una altra, anomenada l'home de Pedra. També hi ha la Cova del
Castell i el monumental Pi Gros.
Popularment
conegut com La Tolella, en el seu terme es troba el despoblat de Saranyana, que
molt probablement fou la ciutat romana de Sarna. Consta que en l'actual poble
ja existia en el segle XI una alqueria musulmana que fou ocupada per Balasc d'Alagon (1190-1239) en 1233, al
mateix temps que Alabor i Perarola, i inclosa en el terme general de Morella.
El 2 d'agost del 1242 va rebre una carta pobla per a cristians en la persona de
Raimon de Calvera. Fou senyoriu dels
Figuera en el segle XIV, dels Vinatea en el XV i dels Ciurana des del XVI. En
1691, després de llargs anys de lluites i plets assolí la independència de
Morella. En 1710 la guerra de Successió va portar al pont sobre el riu
Cantavella una sagnant batalla. Com tot el Maestrat va ser escenari de les
guerres carlines i va sofrir l'ocupació de les forces de Cabrera (1806-1877), ja que el poble s'havia decantat pel bàndol
isabelí. En 1806 hi era senyor Francesc
Vidal i Roca. El 6 de febrer de 2005 passarà a la història com un dels dies
més tràgics a La Todolella: un grup de joves que celebraven l'aniversari d'un
d'ells van sofrir un accident amb unes estufes que va acabar amb la vida de 18
d'ells.
La
ramaderia, l'agricultura i l'artesania del cànem són les fonts econòmiques del
municipi.
El
poble presenta carrers molt estrets d'agradable passejada on podem contemplar
cases medievals com ara la del Diable (segle XVI) o l'Ajuntament (segle XVIII).
De la resta del patrimoni tolellà parlem tot seguit:
- Castell. Era la fortalesa dels antics senyors, aixecada en els segles XIII-XIV; actualment pertany a un particular que ho conserva perfectament i l'ha dotat de mobiliari i obres d'art de l'època. Es pot visitar amb cita concertada.
- Ermita de Sant Cristòfol del XV. A Saranyana.
- Església de Santa Quitèria i Sant Miquel. També a Saranyana.
- Pont gòtic. Segle XV. Amb un arc de 13 metres de llum. Ha estat molt modificat per construir una carretera.
- Església de Sant Bartomeu. Construïda entre els segles XVI i XIX. En les obres de reforçament dels fonaments i de consolidació d'una cúpula que es feren en 2006 es trobaren una ara medieval i una llàntia de plata d'estil rococó. L'ara podria ser l'altar principal de la primitiva església, del segle XIII, i seria la prova de l'origen romànic del temple.
- Ermita de Sant Onofre. Junt al molí i el pont que li dona accés, conformen una bonica estampa.
- La Presó
Emblema
per excel·lència de La Todolella, la Dansa Guerrera es representa cada any
sense excepció, el diumenge de Sexàgesima en la plaça major a les sis de la
vesprada, i és executada exclusivament per homes. Tota una altra representació
és excepcional, encara que es realitzen i són requerides en festivals nacionals
i internacionals, per la seua importància tant en quant a antiguitat (segle
XIV) com per la seua complicada execució. Després d'aquesta dansa, també es
balla la de les Gitanetes, ball recuperat recentment per les dones del poble.
Una altra festa, que és considerada una meravella etnológica, és la Santantonà, ritus ancestral que té lloc durant la celebració de les festes de Sant Antoni, acompanyant a la festa major del foc, la purificació i el vertader inici d'any pagà dins de la tradició cristiana. En aquesta festa mesuren forces cel i infern, en diferents formes segons el lloc de celebració de la festivitat i la tradició de cada lloc. A la Todolella, després de l'escenificació de la vida del sant, el mateix és pres per les forces de la temptació i l'infern i passejat per tots els carrers del poble amb passos de dansa que repeteixen les diableres al só de les esquelles que el cap de grup, el dimoni major, porta lligades a la cintura, fins al final, al só de dolçaina i tabal fins a anar a morir a la foguera, (cal dir que no com ocorre en altres llocs, en aquest el sant no se salva). És una representació molt vistosa que sorprèn per la solemnitat de la mateixa i participació de totes les xiquetes i xiquets del poble en la mateixa fuetejant al sant al seu pas.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
diumenge, 20 de maig del 2018
Pedralba (Els Serrans)
El
terme, travessat pel Túria i pel barranc de Xiva, presenta diverses altures
––cap d'elles superiors als 300 metres–– com ara La Torreta (200 m.), El Alto
del Puente (187 m.), El Palmeral (276 m.), Cerro Partido (274 m.), Peña Latron
(223 m.), Chucheve (217 m.) o Alto del León (210 m.), els paratges més coneguts
són la Playeta, en el curs del riu; la Torreta, amb panoràmiques sobre el
municipi i la comarca; la Pista, la font del Parque; les coves Pedrera,
Colomera, Merinel i del Rapo. S’han creat tres rutes interpretatives per a
recórrer el terme i conèixer part del patrimoni històric format per aljubs i
catxirulos o refugis de pastors: la del Palmeral, la de la Pea i la del Parc
Fluvial de Pedralba.
dissabte, 19 de maig del 2018
Cotes (La Ribera Alta)
Travessen
el terme els rius Sallent, Escalona i Xúquer, i el cim del Montot permet
observar tota la vall i gran part de La Ribera. La cova de la Moneda i el Clot
del Negre, meandre del Xúquer on es pot prendre el bany, són altres paratges
interessants del municipi.
divendres, 18 de maig del 2018
Pedreguer (La Marina Alta)
Al
terme municipal es pot practicar el senderisme gràcies
a una bona xarxa de senders de xicottet recorregut que ens conduiran al
castellet de L'Olcaive o a les fonts d'Aixa, Coberta o Poets entre altres llocs de d'interès. També gaudeix Pedreguer d'un munt de coves:
del Randero, del Comte, de l'Ocaive, de les Miqueles i l’Ombrereta, del Tambor,
de les Mamelles, de la Penya del Cingle, del Barranc del Càfer, de la Penya
Calentai del Barranc de les Fonts; i l'avenc de Pedreguer, o clot del Lliri, obert
en 1982 a causa d'un col·lapse càrstic.
dijous, 17 de maig del 2018
Benaixeve (Els Serrans)
El
poble, de nova planta, ja que s’ha aprofitat el poblat construït per al
personal que va fer les obres del pantà per a la seua ubicació actual, ofereix
una singular estampa amb els seus edificis de mitjan segle passat en un terreny
boscós. El terme és ric en paisatge, paratges i senders. Benaixeve compta amb
tres pedanies: el Llogaret de Neva, nucli originari, que conforma el nucli del
que és l'actual poble; el poblat de les Colònies i el del Pantà, antics
habitatges usats avui en alguns casos com a segona residència, i que antany van
ser dels treballadors de la Confederació i de l'antiga Fàbrica de Ciment de
Portolés i Cia.
dimecres, 16 de maig del 2018
Alacant (L'Alacantí)
La
situació d'Alacant, en un dels indrets més privilegiats del Mediterrani, ha fet
que al llarg de la seua història haja segut lloc d'acollida de les diferents
civilitzacions. Així, al seu terme podem trobar diversos nuclis prehistòrics,
el Tossal de Manises o L'Albufereta: poblats ibers o la Lucentum romana. En
qualsevol cas la ciutat sempre ha crescut al voltant del seu port i del seu
important cordó de platges de sorra: el Postiguet, l'Albufereta o el Saladar,
entre d'altres.
dimarts, 15 de maig del 2018
Quesa (La Canal de Navarrés)
Escampat
pels vessants del Caroig, el territori municipal ofereix una bona xarxa de
rutes per a senderistes i cicloturistes, possibilitat de practicar el salt des
de pont i el muntanyisme.,, nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu
Gran, coneguts com Los Charcos; la
presa del riu Escalona o els paratges del riu Fraile. Menció especial mereix
l'abric rupestre del Voro, descobertes en 1972, conté nombroses figures d'Art
Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat), entre elles una de les escenes
més famosa d'aquest art: la dansa dels quatre arquers.
dilluns, 14 de maig del 2018
Aranyel (L'Alt Millars)
Com
a la resta de la comarca s'hi parla castellà. Compta amb els nuclis de població
d'Aranyel i L'Artejuela. El terme està travessat i regat pel riu Millars i el
terreny és eminentment boscós: pins, bosc de ribera i flora mediterrània. Hi
abunden les fonts, Fuente Manzano, Fuente Seguer, Fuente de la Hoya i moltes
més; també cal citar les piscines naturals que formen els meandres del riu. Les
màximes altures són el Campero (914 m) i El Magraile (878 m).
diumenge, 13 de maig del 2018
La Serratella (L'Alt Maestrat)
El
terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'En
Galceran, on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939 metres); hi abunden
les fonts: del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc., i hi ha diverses neveres
antigues.
divendres, 11 de maig del 2018
Costur (L'Alcalatén)
El
terme presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la
Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de
l'Artiga. A banda del casc urbà hi ha l'aldea de El Mas d'Avall o Masdavall, on
es troba la Garrofera Roja, curiós exemplar d'aquesta espècie que creix d'entre
una tàpia de pedra.
dijous, 10 de maig del 2018
Orpesa (La Plana Alta)
El
terme municipal s'estén des de la serra d'Orpesa fins a la mar, i en ell trobem
paratges com el mont Bobalar, d'alt interès ecològic, el Far i, sobre tot les
magnífiques platges orpesines. Front a les seues costes es troba l'illa del
Morro del Gos. Hi ha quatre nuclis de població a banda del casc urbà, La
Platja, Les Platgetes, El Balcó i Marina d'Or.
dimecres, 9 de maig del 2018
Benaguasil (El Camp de Túria)
Es
troba dins del Parc Natural del Túria en un territori totalment pla si llevem el
tossal de Montiel. A sis quilòmetres del poble hi ha el paratge natural de la
Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba; lloc amb notable
diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora --protegit per la Llei 11/94
d'Espais Naturals Protegits-- on es pot gaudir de les aigües del Túria. També
és coneguda com Beniguasil. Hi ha tres nuclis de població: Benaguasil, Vilanova
i Vall del Túria.
dimarts, 8 de maig del 2018
Vallibona (Els Ports)
El
Cérvol rega el terme, inserit en el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. El
municipi, d'espectacular paisatge, compta amb muntanyes com el Tossal Gros
(1.253m), el Turmell (1.281m), La Talaiola (948m) i gran quantitat de fonts: la
Fresca, la del Molí, la de la Torre, els brolladors de les Roques de Dalt... Hi
ha també un bon catàleg d'arbres monumentals: roure de la Masia de Miquel, roures
del Barranc de la Teuleria, carrasca de la Caseta, carrasca de Sant Domènec, carrasca
de la Masia de Miquel, Carrasca Grossa de la Fou, roure de Pasqualet, pi Gros
de l'Ombria i roure de la Masia de Querol. També hi abunda el porc senglar.
dilluns, 7 de maig del 2018
Caudete de las Fuentes (La Plana d'Utiel-Requena)
El
terme està regat pel riu Magre i és ric en aigües, bona mostra en són les tres
fonts que hi ha al casc urbà, la Grande , amb 20 canonades i la Chica i El
Encañete , amb aigües de diferents procedències i qualitats.
diumenge, 6 de maig del 2018
La Mata de Morella (Els Ports)
El
terme abasta 15,2 km2 i compta amb paratges com ara Les Calderetes tolls
naturals del riu, o el Toll Negre, pou denominat així per la impossibilitat de
que la llum hi penetre; també hi ha jaciments de fòssils.
dissabte, 5 de maig del 2018
Orba (La Marina Alta)
Tot
el terme és pintoresc però podem destacar com a llocs més sobreeixints el
barranc de Fontilles, el Safareig, el caseriu d'Orbeta i la presa del pantà
d'Isbert. Hi ha infinitat de rutes com ara la del Castellet, la de les Fonts,
la dels riuraus o la de la flora (Orba està considerada un “punt calent” de la
biodiversitat pel seu altíssim nombre d’espècies botàniques endèmiques) ,algunes
d'elles es poden fer amb bici.
divendres, 4 de maig del 2018
Teresa de Cofrents (La Vall d'Aiora-Cofrents)
El
terme, integrat en el massís del Caroig és ric en espais naturals com ara els
avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña;
els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de
Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque,
de Velilla o de los Batanes.
dijous, 3 de maig del 2018
Toràs (L'Alt Palància)
Fonts
com la de Camarillas, el Chorrillo, la Malaña, la Hoyuela; masies com la
Talaia, la Cerrada, los Planos i Hondonera; diversos cims i pujols no massa
elevats dels què el més important és la Penya Escabia, i un bon grapat de
senders i rutes constitueixen els principals atractius paisatgístics d'aquest
municipi castellanoparlant.
dimecres, 2 de maig del 2018
Vallada (La Costera)
Banyat
pel riu Canyoles, el terme municipal ofereix altures com l'Alt de la Creu
(900m), els barrancs de Boquella i Tarrassos, on hi ha cabra salvatge. És de
destacar l'oferta espeleològica del municipi amb les coves dels Mosseguellos,
del Castell, del Cavall, de la Penya del Sol, Sima de la Balarma i algunes més;
però sobre tot l'avenc del Sumidor; la major cavitat del món en desnivells càrstics.
dimarts, 1 de maig del 2018
Algímia de la Baronia (El Camp de Morvedre)
També
Algímia d'Alfara. El poble està situat al peu del Picaio de la Seca i del
Picaio de Punta, i a la dreta del riu Palància. La seua situació depara
paisatges d'interès com els pics del Picaio (347 metres), Rodeno (399 metres),
el Puig de la Capitana (448) i l'Ombria (514) o la font del Brollador, que
abasteix d'aigua potable a tot el terme. Menció especial mereix la Via Verda
que, aprofitant el traçat dels antics ferrocarrils que portaven els minerals de
la Serra Menera (Terol) des d'Ulls Negres a Sagunt, s'estén al llarg de 70 km.,
donant la possibilitat de gaudir de la natura, passejant o amb la bici, sense
l'angoixa del trànsit. La Font del Comte, en plena serra Calderona, abasteix
d'aigua potable la població.