Hi ha tres nuclis de població, a saber:
Segart, La Mallà i El Murtal. Insert en la Serra Calderona i
travessat pel Palància, el terme, u dels més muntanyosos del Camp de Morvedre,
està solcat pels barrancs de la Font, del Meliquet i de Segart. Les altures més
importants són el Puntal de l’Abella, que amb 634 metres és la major altura de
la comarca, la Mola i el Prat. Altres paratges dignes d'esment són les nombroses
fonts de que destaquen la de Sant Josep i la de Campanar.
dimecres, 13 de maig del 2015
divendres, 8 de maig del 2015
La Pobla de Sant Miquel (El Racó d'Ademús)
La Pobla de Sant Miquel és el poble més menut del
País Valencià. Forma part del Parc natural del mateix nom, que té declarades sis
microreserves de flora. Dins del parc hi ha sabines Albars, carrascars i la
major població de teixos de les comarques centrals.
Al seu terme, força muntanyós, hi ha l'alt de las Barracas, també conegut com Calderón, que amb els seus 1.839 és el sostre del nostre territori, el Gavilán (1.747 m) i el Tortajada (1.541 m).
Al seu terme, força muntanyós, hi ha l'alt de las Barracas, també conegut com Calderón, que amb els seus 1.839 és el sostre del nostre territori, el Gavilán (1.747 m) i el Tortajada (1.541 m).
dimecres, 29 d’abril del 2015
Bocairent (La Vall d'Albaida)
Gran part del seu ampli terme és
muntanyosa. Podem trobar-hi altituds que oscil·len entre els 730 m. de l'alt del
Sant Crist i els 956 d'alt de Sant Jaume fins a la màxima de 1.100 de la Torreta
de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells
paratges: la de Mariola, la de Santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester;
també hi naixen dos rius: el Clariano i el Vinalopó.
dimecres, 22 d’abril del 2015
Sant Mateu (El Baix Maestrat)
El terme, força
muntanyós, es troba regat pels barrancs de Benifarquell, Palau, Coma i Piques
que vessen els seus cabdals a la rambla Cervera. Paga la pena conèixer la Cova
dels Ermitans.
De l’existència de
vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres
deixalles de l'Edat del Bronze. De l’època romana poca cosa hi ha, malgrat que
alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels
clàssics; Alfons d'Aragó fa referència a Sancto Mateo en 1195. Ocupada
per Jaume I (1208-1276) en 1233, de seguida (17 de juny de 1237) fou
donada a poblar, a furs de Lleida, per Huc de Folraquer (com a
representant de l'orde de l'Hospital, que era qui exercia el senyoriu) i a Guillem
Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues; el 4
de juliol de 1255 el rei conqueridor concedí fira al poble; el 1257 s'atorgà el
dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia
concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d'Almenara atorgà nova
carta pobla, aquesta vegada a Fur de València; en 1315 s’hi va establir la
darrera comunitat càtara al País Valencià fins que, sis anys desprès, el seu
cap, Guillem Belibasta, va ser capturat i entregat a la Inquisició. Tota
aquesta època fou de creixement continuat fins que en 1317 passà a senyoriu de
l'orde de Montesa.
Etiquetes de comentaris:
Comunidad Valenciana,
Comunitat Valenciana,
Maestrazgo,
País Valencià,
País Valenciano,
San Mateo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




