dimecres, 18 d’abril de 2018

Argeleta (L'Alt Millars)



Poble de parla castellana, el terme del qual està poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà, pràcticament abandonats, i una xicoteta porció, al costat del riu Argeleta (o Vilafermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu, que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre's per la natura.


L'escriptor grec Estrabó (63 aC-21 dC) i el geògraf romà Rufo Festo Avieno en la seua 'Ora Marina' parlen ja del lloc. En 1262 apareix documentat com Arjalidah. En temps de la Reconquesta era una torre que pertanyé a Ferran Pérez, fill de l'antic governador de València, Abu Zeyt (¿?-1269), qui desprès de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. En 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, passà a propietat de la Corona fins que va ser adquirit per la família Arenós. L'expulsió dels moriscs, en 1609, deixà el lloc quasi desert fins el 23 de febrer de 1611 en què el nou senyor, Pere Escrivà Sabata, baró d'Argeleta, donà carta pobla a 24 famílies. La baronia d'Argeleta va pertànyer al marquès de Monistrol dintre de la governació de Morella, abans d'establir-se la distribució territorial en províncies en el segle XIX.


L'economia hi està repartida entre l'agricultura –de què ja hem parlat--; la construcció i els serveis, sectors creixents degut a la proximitat a nuclis de població en continu creixement pel turisme d'interior i la indústria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diàriament a les fàbriques de ceràmica d' Onda o Ribesalbes.


Del seu patrimoni:
  • Castell de la Mola del Bou Negre . Musulmà, anterior al segle XII. En completa ruïna.
  • La Torre Quadrada . Part del palau d'Abu Zeyt. Restaurada recentment.
  • La Torre Redonda. Segle XII. Formava part de la infraestructura defensiva. Es troba en la plaça principal del poble perfectament restaurada. Alberga el Museu Etnològic.
  • Església de santa Anna, del segle XVII. Barroc xorigueresc.

Per acabar parlarem de menjars; els més típics d'Argeleta són l'olla, la fideuà, la paella d'interior i els productes del porc.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada