diumenge, 15 d’abril de 2018

Olocau del Rei (Els Ports)



El terme forma un conjunt en què s'alternen els erms i elevats cims solitaris com ara l'Olocau (1.203 m), el Manzanera (1.282 m) o el Roio (1.159 m) on nidifiquen rapinyaires i d'altres aus; com a paratges dignes d'esment hi ha els barrancs de la Tejeria, dels Xorros; de la Rambla i de la Rambleta, i el riu Cantavella.

És l'únic poble de la comarca dels Ports on es parla castellà-aragonés. Els seus habitants viuen dispersos entre el poble i els masos de Las Lomas i La Riera.


Malgrat que els vestigis més antics del castell ofereixen una superposició de poblaments, iniciats en el Bronze, és durant la dominació musulmana quan comencem a tenir notícia escrita d'aquesta important plaça medieval, batejada pels moros com Olcaf. Menéndez Pidal (1869-1968) documenta el senyoriu del Cid (aprox.1043-1099) sobre Olocau a finals del segle XI. En l'agost del 1180 Alfons II (1157-1196) concedí el castell a l'orde de Sant Joan. Jaume I (1208-1276) va concedir-li carta pobla en 1244. Cap el 1264 passaria a ser pertinença reial, mitjançant un intercanvi amb l'orde de Sant Joan per Vilafamés. L'Infant Pere, donà a poblar Olocau el 22 d'abril del 1271 a Domènec de Seta, Arnau Savit i altres més. El 30 d'octubre de 1287, Alfons III el Lliberal (1265-1291) afegí Olocau al castell de Morella, mantenint determinats privilegis, com el de poder triar justícia. En 1520 com a poblet que era de Morella estigué en contra dels agermanats. En la guerra de Successió, Morella es decantà pel bàndol botifler mentre les aldees recolzaven l'arxiduc. En 1691 per privilegi reial obtingué la definitiva independència de Morella.


Fins el primer terç del segle passat hi existien fins a 3 fàbriques de terrissa fina, blanca i negra; actualment l'economia, molt deprimida, es basa en la ramaderia i l'agricultura.


La història hi ha deixat la seua petjada en forma d'edificis civils i religiosos. Veurem ara la seua relació:
  • Església de Nostra Senyora del Pòpul. Segle XIV. Barreja el romànic i el gòtic. Hi ha la talla romànica (segle XIII) de la Verge de la Taronja, autèntic tresor de la població.
  • Ajuntament. Any 1575. Gòtic aragonès amb façana renaixentista. Compta amb important arxiu.
  • Castell d'Olcaf. Musulmà, segle X, tornat a fortificar pels cristians. No romanen més que alguns llenços de muralla i una torre.
  • Presó. Any 1555.
  • Torre Algares.
  • Torre de la Fruita.
  • Torre Félix. Casalot renaixentista molt reformat. Conserva un curiós jou preparat per a llaurar tres bous a la vegada.
  • La Confraria, o Llotja de la Llana. Gòtica, segle XVI. Actualment en ruïna.
  • Palau de la Figuera. Gòtic, segle XVI.
  • Forn gòtic. Any 1272. Encara en funcionament. Junt als de Forcall i Herbers forment la tríada de forns més antics del País.
  • Font Antiga, del segle XV.
  • Ermita de Sant Marc. Junt a la casa de l'ermità componen una bella plaça porticada.
  • Ermites de la Magdalena, segle XIV; de la Verge de la Taronja, segle XIV; de Sant Blai, segle XV i de Sant Roc.
  • Mostres úniques de masies fortificades, com el conjunt de Vente-Valleje (Segles XVII-XIX) o la masia de Torre de l'Arc.
  • Restes de les terrisseries del s. XVIII, avui ja sense producció.
  • Nevera. Interessant exemplar d'aquesta antiga indústria.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

2 comentaris:

  1. Me interesaria saber si existio, durante la guerra civil o después un alcalde apellidado Adell o Fernández, Ruego se me informe a traves de internet a nombre de Ricardo Fernández Coll, con gracias anticipadas les saludo atentamente.

    richisantboi@yahoo.es

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lamentablemente, su consulta excede mis conocimientos y mis posibilidades, pero la publico por si alguna persona la puede contestar. Le recomiendo, no obstante, que se dirija al Ayuntamiento del pueblo, donde, posiblemente, tendrán el dato.
      Muchas gracias por su interés

      Suprimeix