dissabte, 14 d’abril de 2018

La Llosa de Ranes (La Costera)


La Llosa neix d'una antiga alqueria musulmana que tingué mesquita i banys. Jaume I (1208-1276) el 1248 repartí terres donant origen a la població cristiana. El 1520 el cavaller Joan Sanz, vigent propietari del lloc, va vendre-la a veïns de Xàtiva i de la mateixa Llosa.


Lloc de moriscs depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigit en rectoria de moriscs amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia; després de l'expulsió d'aquests romangué despoblada, per la qual cosa se li concedí, el 1610, nova carta de repoblació. En 1650 es va concedir el títol de marqués de Llanera a Jorge Sanz de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau¸ l marquesat va passar als Fenollet que es van cognomenar també Sanz de Vilaragut i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, hui un barri de Llanera de Ranes. En 1.838 se li va agregar el municipi de Torrent de Fenollet. Després de les eleccions de 2003, l'alcalde (PP) va prendre com una de les seues primeres mides llevar el carrer que la població dedicava al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés (1924-1993) i ho va retolar a nom d'un general franquista, cosa que va provocar una forta polèmica.


Al seu terme es troba l'ermita de santa Anna, de 1881, i al casc urbà:
  • Ermita del Crist del Miracle
  • Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
  • Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del XIX.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada