divendres, 20 d’abril de 2018

Vallat (L'Alt Millars)



El xicotet terme està solcat pel Millars i el seu afluent Vilafermosa, els quals li donen la bellesa paisatgística que suposen les seues riberes on trobem el pou de Vidal, el de la Roca del Molí, amb zona de bany, la penya Negra, la font de la Salut, la de Ramírez o la de la Casa de la Senyora entre d'altres. A la muntanya del Cerro hi ha les restes d'una antiga mina de marbre ja en desús. També posseeix una bona xarxa de senders.


D'època prehistòrica hi ha les restes d'un poblat iber a la partida de la Umbria. Els orígens del poble, de parla castellana, semblen musulmans però no hi ha cap document que ho acredite. En 1231, quan estava al comandament d'Abu Said Quaffard, lloctinent d'Abu Zayd (¿?-1269), fou ocupat per les tropes de Jaume I (1208-1276). En 1242 s'integrà en la baronia d'Arenós. En 1465 va passar a formar part del senyoriu del duc de Vilafermosa, del qual senyor encara s'hi conserven les ruïnes d'un palau. L'expulsió morisca de 1609 va suposar un important escalabro demogràfic. La desamortització de Mendizábal (1790-1853) va deixar Vallat en mans de particulars. En la dècada dels seixanta del passat segle va conèixer una època d'espectacular creixement --va arribar a vora 600 habitants-- degut a la construcció d'una central elèctrica; acabada aquesta veiem com en els vuitanta a poques penes comptava amb 14 habitants ja que la gent va emigrar massivament buscant la indústria ceràmica de La Plana. Des d'aleshores es detecta sempre una línia tímidament ascendent, ja que els seus habitants s'estimen més treballar fora i viure al poble.


Cavanilles (1745-1804) va descriure aquesta població com a "pueblo corto, y de pocos frutos". Avui en dia els seus habitants es dediquen a les tasques agràries (cítrics) i, com ja hem dit, treballen a Onda, Ribesalbes i d'altres localitats de La Plana i hi tornen a dormir.


Dintre d'una estructura urbana força interessant Vallat conserva:
  • La Casa Abadia, pot ser antiga mesquita i posterior església, del segle XVII.
  • Església de Sant Joan Evangelista, neoclàssica, del XVIII.
  • Llavador.
  • Font de la Salut. 1930.
  • Escasses deixalles del castell de Ganalur, d'origen musulmà, va pertànyer a Abú Zayd i el seu estat és tan lamentable que és troba tècnicament desaparegut.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari