dilluns, 2 d’abril de 2018

Catral (El Baix Segura)



El seu terme és absolutament pla, regat per la Sèquia Major de Catral i diferents assarbs com ara La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Fondo, considerat la segona zona humida en importància del País Valencià, amb una superfície de 2.387 hectàrees¸ va ser declarat Paratge Natural Protegit el 1988 i Parc Natural el 1994.


Per explicar el topònim del lloc es barallen tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber 'Kal Tur La' “les dues cimes” que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab 'Al Qatrullat'; l'altra es basa en el llatí 'Castrum Altum'. A l'igual que en el cas del topònim els orígens de Catral són incerts i, encara que s'apunta als ibers, les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la sèquia major de Catral. Després de la conquesta del Regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Santiago. En 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recuperà per a la corona castellana. Posteriorment fou propietat dels Haro als quals Sanxo IV (1257-1295)va llevar-li-la per donar-se-la a l'aragonès Jordan Aleman. Jaume II (1267-1327) la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296. Durant la guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble. Devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals. En 1741 els 152 pobladors de Catral pagaren al rei Felip V (1683-1746) 12.499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola. En 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrèmol va infligir a la comarca del Baix Segura. La terra conreable hi augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga (1662-1743), el qual va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia. En 2006 en una maniobra política sense precedents el Govern Valencià va decidir, en la vespra d'una moció de censura presentada per l'oposició contra el president Francesc Camps (1962), retirar les competències a l'ajuntament de Catral per presumpta corrupció urbanística.


L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

Quant al patrimoni citarem:
  • Església dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
  • Ermites de la Puríssima , santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
  • Alguns exemples d'arquitectura rural.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la truita en caldo. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almoixàvenes i les mones.

Hi ha l'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada