Petrés (El Camp de Morvedre)

El diminut terme s'estén al costat del Palància entre les muntanyes Ponera i Rodana.

Els inicis d’aquest poblat es remunten a l’època romana, quedant vestigis d’algunes “viles” (vila d’aristòcrates romans que volien viure fora de la ciutat), ceràmiques i  làpides funeràries amb inscripcions llatines que evidencien un xicotet assentament. L'actual població té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment.
El rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i demés drets sobre el lloc. El 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés. Lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, deixant el lloc despoblat. El 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla. El 22 de setembre de 1811 l'ocupació del poble per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826) provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa. També a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un crebant en l'economia del poble.

Poble de tradicional economia agrària (cítrics, nespres, garrofa i olivera) veu créixer el sector serveis amb l'arribada en l'estiu d'un bon nombre d'estiuejants.

El poble gaudeix d'un ric patrimoni que posa a l'abast del visitant mitjançant la "Ruta Cultural i Històrica Petrès". Així, podem veure entre d'altres monuments:

• Església de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577.
• Ermita de Sant Domènec. De 1725.
• Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el XV-XVI. Actualment es troba en estat de ruïna i s'estan realitzant els estudis per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat. Declarat BIC, només és visitable per l'exterior.
• Antiga almàssera. Segles XV-XVI. En l’actualitat és propietat privada i està en procés de rehabilitació
• Sistar o partidor. Segle XVIII, es tracta d’un dels partidors del sistema hidràulic més importants de la comarca.
• Aljub de l’Ajuntament-l’Aixeta. Documentat en el XVIII, podria tenir ascendència musulmana.
• Forn Vell. En actiu des del segle XV fins el XX. Conserva l'estructura original i l'escut del baró.
• Molins Marany i Moret. Segle XIV.
• Molins Costa, de la Vila i de Leonor. Molins senyorials de la segona meitat del S.XIX.

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.