L'Alcúdia de Crespins (La Costera)

Situada en la vora esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sud de la Serra d'Énguera i enfront de la Serra Grossa. L'altura principal és el Penyal de la Frontera (265 m.). El terme està regat pel riu Els Sants, anomenat així per tindre el seu naixement junt a una antiga ermita dedicada a Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra.

Al naixement del riu Els Sants, als afores delpoble, s'ha trobat un jaciment de fòssils del Cretaci. Abans de ser conquerida per Jaume I (1208-1276) era una alqueria islàmica, que, amb la conquesta, va quedar integrada en el reialenc de Xàtiva, del qual fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai, que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xàtiva, continuava cobrant el terç delme. El 1432 la propietat del lloc, passà a Eduard Escrivà i a mitjan segle XVII a Ausiàs Crespins, senyor del poble. Finalment passà al domini dels comtes d'Orgaz. L'expulsió morisca va despoblar-la, i no es va recuperar fins la segona meitat del segle XVIII. El 1835, deixà de pagar prestacions senyorials al comte.

L'agricultura de regadiu hi tingué un gran desenvolupament ja als segles medievals gràcies a l'aprofitament de les aigües del fontanal de Santos. El segle XIV la indústria va fer la seua aparici i per això compta amb alguna tradició terrissera. Alguns capitalistes de València invertiren en la construcció d'una fàbrica de mosaics en 1860. La indústria s'hi va consolidar al segle XX, amb fàbriques de paper, tèxtils i materials de construcció, fet que va propiciar una notable recuperació demogràfica.

Del seu patrimoni citarem:

• Ermita del Crist del Calvari
• Església de Sant Antoni. 1774
• Església de Sant Onofre Anacoreta. Molt danyada pel terratrèmol de 1748.
• Parc “Mestre Joanjo Masó Monfort”. Xicotet jardí  botànic amb informació sobre la utilització medicinal i remeiera de les plantes autòctones que solen trobar-se a les serres del terme.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.