dimarts, 24 d’abril de 2018

Orxeta (La Marina Baixa)



Situat en la vall d'Orxeta, que s'escampa des de la serra homònima (671 metres) fins al riu Sella, el terme municipal està solcat pel riu Amadòrio, o de la Vila, i els barrancs del Realet i Querència; els llocs més adients per fer excursions són l'embassament d'Amadòrio, el Castellet, la Cova de la Serra o l'Estret. La població es reparteix entre tres nuclis de població: el poble, la urbanització Belle Orxeta i la Foia de la Senyora.


Els vestigis més antics trobats fins al moment corresponen a dos abrics amb representacions d'art rupestre postpaleolític, datades provisionalment entorn del IV-III mil·lenni a. C. i pertanyents als estils coneguts com a Art Esquemàtic Llevantí –Patrimoni de la Humanitat--. També hi ha evidències del pas dels romans.



Quan la conquesta els cristians s'hi trobaren un castell que fou donat per Abu Zeyt(¿?-1269) a l'orde de Santiago; tot i que, durant un curt període de temps, fou cedit a Tevicino i el seu fill Cahant. En 1270 passà a propietat de Berenguera d'Alfonso i en 1300 a les possessions de l'almirall Bernat de Sarrià (1266-1305) el qual, donà carta pobla i, en 1322, va fer donació a l'Infant Pere , fill de Jaume II (1267-1327). Des del segle XIV fins el XIX va pertànyer a la comanda de Santiago. En 1535 obtingué la independència eclesiàstica de la Vila Joiosa. Lloc de moriscs de la fillola de Cocentaina, no va participar en les revoltes que es produïren arreu de la comarca a ran de l'expulsió gràcies a l'habilitat negociadora del comanador Jeroni Ferrer; per aquest motiu Felip III (1578-1621) va concedir a l'Orde de Santiago la possessió de les terres que havien segut dels moros; en 1613 fou necessària nova repoblació. A mitjan segle XIX la població es trobava immersa en un procés d'imparable retrocés com a conseqüència, entre altres factors, de les grans epidèmies del segle com el còlera.


Poble de tradicional economia agrícola –ametler, olivera, garrofera, cítrics i hortalisses— veu com la proximitat de la costa, l'atracció del sector serveis que genera el turisme i l'escassa ajuda de les institucions públiques als agricultors propicie l' abandó de l'agricultura per bona part dels orxetans i la dedicació a l'ampli assortiment de modernes instal·lacions i serveis turístics de qualitat: centre poliesportiu, restaurants, cases rural, etc. Les diferents edicions de la " Fira Gastronòmica " d'Orxeta constitueixen una iniciativa promoguda per l'Ajuntament que té com a objectiu principal donar a conèixer els atractius que reuneix el municipi, com ara la rica gastronomia local i els atractius mediambientals, amb l'organització d'excursions senderistes, jocs infantils, concursos, música o teatre.

El casc urbà encara presenta els trets característics del seu naixement morisc. Del seu patrimoni cal destacar:
  • Ermita de Sant Tomàs. 1665.
  • Ermita del Pla
  • Casa de l'Ermita
  • Església de Sant Jaume. 1759-1761. Recentment restaurada.
  • Castell del Moro. Possiblement seria una torre guaita de què encara s'observen tossos de muralla i una gran torre rodona.
  • Palau del Comanador.
  • Font dels Banyets. De què s'abasteix d'aigua potable el poble.
  • Safareig Municipal. Restaurat recentment.
  • Creu de Terme.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata

Cap comentari:

Publica un comentari