Albalat dels Sorells (L'Horta)

Tot i ser un poble de l'àrea metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha aconseguit mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comú de gran número de les poblacions de l'Horta.

En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) efectuà diverses donacions al seu terme: --una casa i terres— van ser donades a Pere Davoro (o d'Agüero ), a la seua dona, Tota Garcés, i a la germana d'aquesta, Teresa Gil de Vildaure, la tercera dona morganàtica de Jaume I. Dues generacions de Pere d'Agüero van mantenir les possessions d'Albalat fins que foren adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la població. A partir d'aquesta època se succeiran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle XIX.

Senija (La Marina Alta)

El terme, molt petit, s'enclava dintre de la Vall de Pop i compta amb paratges on anar caminant o amb bici com ara el cim de les Bassetes, l'arbre fossilitzat de la Cova de la Gola i les serres de Castellar i de la Lloma Llarga.

La seua història ha estat vinculada a Benissa, població de la qual dista poc. En el segle XVI estava poblada exclusivament per moriscs i morisques; fins el 1535 fou annex de la parròquia de Benissa; no tenim gaires notícies de la seua carta pobla després de l'expulsió morisca, però sabem que el 1622 apareix ja amb una població de 33 famílies cristianes, nombre sensiblement inferior al dels últims anys de l'etapa morisca, de la qual cosa es dedueix el dany econòmic i demogràfic sofert.

Beneixida (La Ribera Alta)

Es trobaren deixalles de l'època romana en la partida de la Falquia. Beneixida, però, naix d'una alqueria islàmica, a la que els àrabs anomenaren 'Banu-Saidi' i que amb la conquesta passà a la família Despuis i posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat després de l'expulsió, el 1663 tenia 40 cases. Com a conseqüència de la Guerra de Successió Beneixida deixà de pertànyer al corregiment de Xàtiva i recau en el de Montesa, però això només va tondre efectes a nivell administratiu, ja que  a nivell pràctic la relació amb Xàtiva continuà sent la mateixa. 

Xàbia (La Marina Alta)

Comparteix amb Ondara i Dénia el parc natural del Montgò (751 m), que es un important vèrtex geodèsic. Front a les seues costes hi ha els illots de la Nau, del Portitxol, Embolo i Descobridor. El seu terme allotja també la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, que presenta impressionants penya-segats de més de 150 m d'altitud, molts dels quals són els coneguts miradors que, en número de catorze, constitueixen una impressionant manera de fruir de la mar amb les meravelloses vistes que permeten. No deixarem en l'oblit les platges que han fet de Xàbia un empori del turisme conegut arreu d'Europa i que han propiciat la instal·lació d'una colònia estrangera permanent que supera el 50% del total d'empadronats al municipi i que atrauen en estiu tanta gent com per a quadruplicar el cens del poble.