El
terme és ric en rutes per a la pràctica del senderisme de què destaca la pujada
a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu
cim. Però el major atractiu geogràfic, i turístic, és la Cova de les Calaveres,
el nom de la qual prové de les calaveres que s’hi van trobar en 1768 i que,
segons la llegenda popular són les d’un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles (1745-1804) ja la cita en
les seues Observacions.
En
el seu origen fou un alqueria àrab de les moltes que s’instal·laren a la ribera
del Girona. Conquistada per Jaume I
(1208-1276), el seu primer propietari fou Hug
Folch de Cardona, antecessor del marqués de Guadalest. Posteriorment va
revertir de nou a la Corona i cedit per aquesta als ducs de Mandas i Vilanova.
L'any 1260 fou adquirida per Joan
Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Canvià novament de propietaris fins
acabar en mans del baró de Santa Bàrbara. En 1404, quan encara era una més de
les poblacions de la Vall de Laguar i després de diversos canvis de propietari s'independitzà
de la Vall de Laguar i assolí municipi independent. En el moment de l’expulsió
dels moriscs n’hi havia unes 50 famílies. En 1611 fou repoblada amb
mallorquins. En 1620 va assolir el títol de baronia. Al ser permutada la
parròquia de Tormos per la de Benidoleig, aquesta passà a dependre de la
rectoria d'Orba fins l'any 1802, any en què també va assolir la independència
municipal respecte d’aqueixa població.
L'economia
depèn de l’agricultura i el cultiu més estès és el de cítrics; també té la seua
importància la producció de panses per a mistela. Quant al turisme hem de dir
que hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d’arreu
d’Europa.
A
banda de l'esmentada Cova de les Calaveres, en què s'han trobat enterraments de
més de 5.000 anys d'antiguitat i que fou utilitzada en la Guerra Civil com a magtzem d'explosius, al
poble hi ha:
- Casa senyorial del Baró de Finestrat
- Església parroquial de la Sang de Crist
De
la gastronomia, val la pena destacar els aperitius típics de Benidoleig com ara
les mandonguilles, el "bull amb ceba", "els capellans torrats",
"faves bollides", pop amb salsa, "la sangueta en ceba" o la
"gamba amb bleda"; plats de la mar i de l'horta com les coques, que
podem gaudir al costat de embotits com les llonganisses, les botifarres o el
"blanquet", sense oblidar la sobrassada, reminiscència dels antics
colons mallorquins.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada