Ubicat en la
subcomarca de la Rectoria, apegat a la serra Caval, regat pel riu Girona,
compta amb paratges com ara la Font del Mortit o el Caval de Sagra, un dels
cims de la serra.
Antiga
alqueria islàmica, va pertànyer a Joan
Pérez de Cullera, i fou comprada per Eximén
Pérez de Tarazona, compra que va confirmar el rei el 1249. El 1286 era
propietat de Pere Ximénez d'Ayerbe,
i el 1299 va obtindre-la per donació Raimon
Vilanova. El senyoriu fou adquirit, en el segle XV, per l'orde de Santiago,
la qual hi edificà un palau i establí la comanda de Sagra. Fou lloc de moriscs ––50
focs el 1609-- de la fillola d'Ondara i un dels últims reductes que es van
resistir a l'orde d'expulsió, després de la qual quedà deshabitada, i es tornà
a repoblar amb famílies procedents de Catalunya i de Mallorca, segons sengles
cartes pobles de 1610, 1611 i definitivament 1613. En 1707 deixà de pertànyer a
la Governació de Xàtiva i fou incorporada a la de Dénia, on va romandre fins
1833.
Sagra conserva la
flaire musulmana en els seus carrers torts i estrets al llarg dels quals
trobarem:
- Església Parroquial de Sant Sebastià Màrtir. Construïda al s. XVI sobre la mesquita, per ordre de l'arquebisbe Joan de Ribera (1532-1611). Després ha sofert diverses remodelacions, la darrera en 1902.
- Ajuntament. 1993. Instal·lat en l'antiga casa de Pompilio Alcaraz.
- Plaça de les Fonts. 1992. Lloc d'esbarjo de la vila i punt de trobada de les principals corrents subterrànies d'aigua de Sagra que conflueixen en la "Font dels Quatre Dolls", i passant pel safareig continuen el camí regant les hortes de Sagra, situades a la zona baixa del poble.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada