El
terme de Llaurí depara interessants paratges naturals entre els quals destaquem
el Paratge Municipal "Muntanya de Llaurí", el Cavall Bernat (584m),
les fonts de sant Sofí, de la Penya i del Sapo; la Creu i el Mont Verd. Hi ha
també un bona xarxa de senders ben senyalitzats que recorren el terme.
Les
deixalles arqueològiques més antigues s’han trobat a les partides del Safarejot
i de Sant Sofí i són d'època romana, tot i que no pot identificar-se amb
l'antiga Lauro tant per les condicions geogràfiques d'ambdues com per la manca
de restes que justifiquen tal atribució. La població, d'origen àrab (en la qual
època va rebre els topònims de Llauria, Laurin i Al-Haurin, que significa “la
foia” o “les dues valls”) fou entregada després de la conquesta per Jaume I (1208-1276) a Pere de Sant Joan l’any 1249, dintre de
l’Honor de Corbera.
La
seua economia es basa en la producció i la comercialització agrícoles (cítrics,
arròs).
L’església està dedicada a
la Puríssima Concepción i va ser construïda en 1690.
L'arròs
caldós, l'arròs al forn amb panses i moniato, varietat pròpia d'aquesta
localitat, i el dolç "arnadí", de carabassa, que se sol preparar per
Setmana Santa són les especialitats gastronòmiques del poble.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada