Ubicada
en la Serra del Rontonar, compta amb paratges esquerps que inviten a la
caminada. Les excursions més característiques condueixen al castell, al barranc
de la Capella, on hi ha les restes d’un llavador recentment restaurat; o al pou
de neu del coscollar de la serra.
El
terme és ric en jaciments arqueològics de totes les èpoques, però la població,
d’origen musulmà, fou conquerida a mitjan segle XIII per Jaume I (1208-1276), qui la donà als Castelló, els quals la
transferiren als comtes de Ròtova. En 1316 el senyoriu el posseïa Bernat de Cruïlles, el qual va donar
carta pobla per la qual concedia heretats a trenta pobladors. El 23 de juliol
de 1317 Jaume II el Just va cedir
Benifallim, juntament amb altres llocs, a Violant
de Grècia per un preu de cent mil sous. Després de les Corts del 1328,
Benifallim esdevé un senyoriu alfonsí inclòs en el del patrimoni reial de la
vila de Penàguila. El 1535 l’església s’independitzà de la de Benilloba. Després
de participar breument en les Germanies, en 1609, quan era propietat de la família
de Pere Castelló, l’expulsió dels
moriscs determinà el seu despoblament. En 1645 se segregà de Penàguila, passant,
d'aquesta manera, a tenir un territori propi. En el segle XX l’emigració marca
un acusat descens demogràfic.
L’economia
és basa en l'agricultura de secà i a activitats i treballs relacionats amb el
sector serveis.
La
població manté les característiques dels pobles de muntanya: carrers estrets i
costeruts i cases blanques. Del seu patrimoni:
Castell
àrab. De grans dimensions, en estat de ruïna. Sembla que és el més antic
construït en les comarques del sud.
- Palau dels comtes de Ròtova. Actual ajuntament.
- Església mossàrab de sant Miquel arcàngel del segle XIX.
- Forns de calç i de ciment.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada