A banda de la toponímia oficial cal comentar, com a
cosa curiosa, que a la comarca el poble també és conegut com Xinxes. La
població es reparteix entre el nucli urbà i el nucli crescut vora les bones
platges del municipi. El terme és ideal per a la pràctica del senderisme per
les muntanyes de Poliola, Comtesa, Penya Negra, Cantera i Castellás. Altres
paratges són la Marjaleria i l'Aljub dels Caçadors.
Les troballes més antigues al terme són a les
partides de l'Alter, la Senda Forcà i el Castellàs. Fundació romana de 201 aC
de la qual època, demés de trams de la Via Augusta, hi ha una villae, una estàtua
de Mercuri i un mil·liari. Els moros s'hi instal·laren en quatre alqueries i
bastiren una fortificació que fou conquistada en 1238 per Jaume I (1208-1276), el qual la va vendre un any després a Jaume Peres de Daroca. Retornà a la
Corona i Jaume I la torna a vendre, aquesta vegada a Francesc de Pròxita, juntament amb altres llocs, que constituïren
la baronia d'Almenara, posteriorment convertida en comtat per Alfons el Magnànim (1396-1458). El 14
de juny de 1297 per Reial Pragmàtica expedida a Saragossa fou declarada Vila
Reial. Per una altra Reial Pragmàtica expedida a València fou declarada baronia
el 13 de febrer de 1306. Els moriscs sollevats de la serra d'Espadà la
saquejaren i incendiaren el 1526. De nou el 1583 va ser devastada per moros
africans que desembarcaren a la costa.
L'economia es basa en la manipulació i comerç dels
productes del camp i la indústria: química, electrònica, taulellera i ceràmica.
Recorrent els carrers de Xilxes trobarem a banda i
banda edificis emblemàtics sobretot si passegem pels voltants de l'església,
del carrer Arbelló i de la plaça Alfons XIII. Aquests són els llocs més
emblemàtics:
- Font La Unió. De 1916, reformada en 1985. Fou la primera en portar aigua potable al poble.
- Ermita del Santíssim Crist de la Jonquera. Restaurada en 2000
- Església Parroquial. Segle XVII. Barroca-Neoclàssica. Molt destrossada en la Guerra (in)civil fou restaurada en la postguerra.
- Pèrgola de la Plaça del Santíssim Crist de la Jonquera.
- Necròpolis Cristiana. Datada entre els segles XIII i XVIII, s'hi trobaren sis esteles discoïdals.
Els dinars típicament valencians: paella valenciana,
paella de marisc, arròs caldós de peix, arròs caldós de carn, arròs amb fesols
i naps, fideuà, coca de tomaca, etc. De dolç pastissos de glòria i de moniato.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada