El Cabriol marca l'entorn paisatgístic de Villargordo; les Gorges i los Cuchillos són espectaculars paratges de singular bellesa, propicis
per al senderisme i altres esports d'aire lliure. Demés, l'abrupte terme presenta
una frondosa flora mediterrània, aus rapinyaires i mamífers d'aigua dolça.
A la cova Mulatillas,
en la Vall del Moluengo, s'han trobat restes del Bronze Valencià. Hi ha
romanalles de viles rústiques romanes en Casa Zapata i Los Llanos de Arriba Va pertànyer
a Requena fins a 1747, en què a canvi del pagament de 825.000 maravedís a Ferran VI (1713-1759) obtingué la
independència i el títol de Vila. El 1851 s’integrà en la província de València,
amb la resta de la comarca. En juny del 1936 s'hi va formar una col·lectivitat agrícola
de la UGT-CNT, amb les terres confiscades i algunes aportacions de xicotets propietaris.
L'expansió vinícola durant les primeres dècades del segle XX es va traduir en un
creixement demogràfic significatiu ––passà de 946 habitants el 1860 a 1372 el 1900 i 1652 el 1920--.
La població es va estabilitzar a partir d'aquests anys i tornà a créixer amb la
construcció de l'embassament de Contreres.
El poble conserva el traçat
típic dels poblats musulmans, amb carrers estrets i retorts. Del patrimoni
parlem a continuació:
- La Plaça de la Font. Llloc de reunió del veïnat.
- Església neoclàssica de Sant Roc, del XVIII.
- Torre del Telègraf.
- Trinxeres i búnquer de la Guerra Civil
- Ermita de la Verge de Tejeda
Olla, gaspatxo manxec i bons
embotits, regats amb els exquisits vins de la terra, són els dinars habituals d'aquestes
contrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada