Els
habitants de Callosa del Segura, de parla castellana, es reparteixen per els
nuclis de població de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los
Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme està dividit en
dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa, on es pot gaudir de
diferents llocs d’esbarjo, com l’ermita de la Pilarica o la cova de l’Ahumada;
aquest indret va ser declarat Paratge Natural Municipal el 30 de setembre de
2005; els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La
Cruz de en medio; i l’horta, menys propícia a les excursions però amb l’encant
dels barris i masos que s’hi poden trobar passejant. A més, dintre del casc
urbà hi ha diversos parcs i jardins com ara la Glorieta o el parc de Sant Roc,
entre molts altres.
El
topònim podria derivar del grec, amb el significat de "lloc encisador",
encara que altra versió, més versemblant, el fa d'origen àrab: Qualyusa, quelcom paregut a
"castell en la roca". Ja en els temps d’Abderramà III (891-961) els callosins de Qualyusa, es van revoltar per no pagar imposts a la corona. Va ser
conquistada per Jaume I (1208-1276)
i durant la guerra de Los Dos Pedros passà a dependre de la Corona de Castella.
Més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent
anys Bertrand du Guesclin (1314-1380). El 1572 es va separar del terme
d'Oriola i Felip III (1578-1621) li
va concedir vot en Corts. El 1638 es va convertir en Vila Reial. Durant els
segles XVIII i XIX l’oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d’espardenyes
eren el motor del creixement local. En la revolució de 1868 la partida armada
de Santamaria va assolir l'adhesió
de la població. El 4 d’abril de 1925 Alfons
XIII (1886-1931) va visitar la vila i se li demanà, per aclamació popular,
el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l’acte.
És
Callosa una ciutat amb una pròspera economia gràcies fonamentalment a la
indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia
(herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a
primer productor mundial d’arts de pesca; també assoleix importància el calcer.
L’agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes
més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i
el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.
La
població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval
musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més a més:
- Església Arxiprestal de Sant Martí, construïda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, però, elements del gòtic. És un dels temples més notables de les comarques del sud.
- Santuari de Sant Roc. Construïda en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panoràmica sobre la Vega del Segura.
- Castell de Segura. Conegut com El Castillico. D’època califal, documentat ja en 924 quan la rebel·lió d’Al Saij-Al Aslami. És el castell més antic de la zona. Es conserva una xicoteta part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb força dificultats per la inaccessibilitat del lloc.
- Ermites del Rosario, de la Virgen de los Dolores, de la Pilarica i de San Jordi.
- Real Pòsit. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
- Capella dels Franciscans.
- Casa del Pessebrista.
- Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, avui Museu d'Història de la Ciutat. El qual alberga el Museu Arqueològic "Antonio Ballester Ruiz"; el Museu Etnològic del Cañamo y de la Huerta; el Museu de la Setmana Santa i el Museu de les Festes.
Per
sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradició de "subir el farolico de
Venancio"; la Setmana Santa Callosina és important i el dimecres que
parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja"
en què ninots de cartró són vestits i exposats a les portes de les cases. També
abasten notorietat les festes de l’horta.
La
gastronomia aprofita els productes de la terra, arròs amb crosta, putxero amb
pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autòctones: pastissos de
glòria, almoixàvenes, mantecàs, escaldás o relentás.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada