El
terme municipal veu passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i
depara, gràcies a la seua orografia esquerpa, moltes oportunitats de practicar
el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme,
visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Safor, el Pi Alt,
l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de
costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la
Humanitat.
No
és possible datar l'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents
èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del
Gorigori, vessants del castell (bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment
medieval); malgrat tot la primera referència a Orxha apareix per primera vegada
en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall
on s'ubica, la qual, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la
comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn
Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq (1208-1276), a l'igual que Polop, Tárbena, Margarida, La
Jovada, Castells, Queirola i Gallinera. Després de l'ocupació cristiana
continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge
amb Jaume I (1208-1276) mitjançant
el pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs
rendes i pertinències.
En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra; i posteriorment a Arnau de Romaní el qual donaria la
vall, l'any 1288, a l'orde dels templers, els quals restauraren i ampliaren el
castell. A la dissolució del Temple, el senyoriu passà a la de Montesa (1317)
per privilegi de Jaume II
(1267-1327). L'expulsió dels moriscs destruí l'economia i despoblà L'Orxa i els
altres pobles del domini per la qual cosa va haver de ser repoblat, cosa que es
va fer amb mallorquins. El diumenge 26 de juliol de 1644, un terratrèmol va
destruir tot el poble i el castell, i causà set morts. A la plaça del carrer
Major podem trobar encara avui una placa commemorativa. En 1865 va sofrir les amargues
conseqüències d'una epidèmia de còlera. Uns anys després, a 1877 i 1879, una
forta sequera i fortes pluges respectivament, colpegen de nou la població. L'any
1892 va arribar a L'Orxa el popular tren "Xixarra", que unia Alcoi amb
Gandia. En 1969 el ferrocarril deixà de prestar servei, però el tram entre
Vilallonga i L'Orxa, convertit en ruta ecològica continua sent transitat per
infinitat de senderistes i cicloturistes. A partir de 1950 sofreix una forta caiguda
demogràfica a causa de l'emigració, cap a França i a Alcoi principalment.
Fins
l'any 2000 una fàbrica de paper donava feina a gairebé la meitat del poble. Des
d'aleshores subsisteixen de l'agricultura de secà, olivera i ametler.
Patrimoni:
- Castell de Perputxent. Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els aleshores propietaris, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda. El 4 de novembre del 2009 fou finalment adquirit per la Diputació.
- Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
- Ermita.
- Fàbrica de la llum.
- Arqueologia industrial al voltant de l'antiga via del ferrocarril.
El
blat picat es el plat típic.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada