Com
a tots els pobles de l’Alt Millars a Cirat, que és la capital comarcal, es
parla castellà. El terme, esquerp i muntanyós, s'estén al llarg de la vall del
Millars farcit de pinedes, altures de més de mil metres, fonts (La Salud,
Macastra, Lobo, Arboçar, Úmbria, Cresp, Costur, Jara, Jarica, Carrasca
Mitgeta); paratges (aldea de El Tormo, El Molino, el mirador de Ociño, el
barranc de las Salinas, amb el Salto de la Novia, la Caldereta, la Banyera), i
llocs per a practicar senderisme i, fins i tot, el parapent.
D'origen
en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un
destacat enclavament militar. Després de la conquesta cristiana conservà la
seua població musulmana i pertanyé a Abu
Zeyt (?-1269) fins 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se
aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la
Corona a la seua mort.
El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV (1683-1746), els Calatayud, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison. L'expulsió morisca, en 1609, delmà la població al 50%. Fou un escenari destacat de les guerres carlines, els quals inclús cremaren algunes de les seues cases. En 1960 arribà al seu màxim de població a causa de la construcció d'una central elèctrica.
El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV (1683-1746), els Calatayud, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison. L'expulsió morisca, en 1609, delmà la població al 50%. Fou un escenari destacat de les guerres carlines, els quals inclús cremaren algunes de les seues cases. En 1960 arribà al seu màxim de població a causa de la construcció d'una central elèctrica.
L'economia
es recolza únicament en l'agricultura de secà.
El
nucli urbà conserva la flaire dels pobles àrabs i el passeig depara la
contemplació de:
- El palau dels Comtes de Cirat. Edifici fortificat del XIV. Restaurat en 2001.
- Ajuntament.
- Castell de Cirat. Completament arruïnat i amb escasses deixalles.
- Torre del Comte. Torre defensiva del segle XIII, modificat en el XVIII. Necessita atenció.
- Castell del Tormo. En el llogaret del mateix nom de què no hi ha pràcticament restes.
- Santa Maria dels Desemparats de El Tormo.
- Campanar barroc.
- Església de sant Bernat. Segles XVIII-XIX.
- Plaça de sant Isidre.
- Museu Etnològic. Instal·lat en la Casa de la Cultura.
Bon
oli d'oliva, embotits i carns, olla de card i bona rebosteria casolana
constitueixen la gastronomia local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada