Situat
en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu
Seta, entre les serres d'Alfaro i de La Serrella, el seu terme, és força
accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les
excursions a peu. Al Racó de Felip, als voltants de la Serra d'Aitana, es troba
el tresor natural del poble. Es tracta d'una olivera amb més de dos mil anys
d'antiguitat, amb un perímetre de més de 13 metres. Es conta que en el buit del
seu tronc es va instal·lar una família a principis del segle XX i la
convertiren en el seu habitatge. , en el seu interior hi ha bancs on poden
seure perfectament quinze persones; estar dins el cor de l'arbre ja que sentir
el seu sostre d'arrels, els seus brots nous i la seva frescor mentre es
contempla per la finestra la verdor de la vall de Travadell, és una experiència
única que val la pena viure.
El
topònim prové d'un poble homònim italià (del Lazio), del qual provenien alguns
antics pobladors, els gorgons, que s'uniren a les campanyes militars de la
reconquesta. La població és d'origen musulmà i fou conquerida per Jaume I (1208-1276), qui va donar-li el
títol i el privilegi de vila; en 1248 va donar-la a Domenec Pérez per que la repoblara; posteriorment va posseir la
baronia Roger de Llúria (1250-1305).
A la mort de l'almirall s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la
sentència del plet formulat sobre la seua herència. El senyoriu fou també
propietat del marquès de Guadalest i del d'Ariza.
L'economia
és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i
fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de
pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes
podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara
s'hi conserven.
Al
poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua
història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats “sants
de carrer”; els monuments més característics són:
- L'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, construïda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, del segle XVI i obres atribuïdes a Joan de Joanes (1507-1579), Vicent López (1722-1850) i Esteve Bonet.
- Palau del Marquès d'Ariza.
En
el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per
l'existència d'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes a
hores d'ara.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada