Hi
ha, compartit amb Llutxent, El Surar, únic de la comarca i un dels més
meridionals del País, que fou declarat Paratge Natural el 4 de març de 2005.
També es pot gaudir del paisatge recorrent la infinitat de rutes, tant
senderistes com ciclistes. L'escalada és un altre esport que s'hi pot practicar.
Pinet
fou un lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de les Gerres. El
1.609 el lloc comptava amb 24 llars i el 1646 amb solament 4. Va formar part de
la baronia de Llutxent, que ostentaven els Maça de Liçana, i passà posteriorment
a la jurisdicció dels marquesos de Dos Aigües fins el segle XIX en què
s'aboliren els senyorius.
Durant
els segles XVIII i XIX, les principals produccions agràries eren cereals, cep,
oliveres, moreres per a la fabricació de seda i garroferes; ja en el segle XX,
el regadiu s'ha dedicat al taronger. Pel que fa a l'artesania cal destacar
l'activitat antiga de fer cabassos de palma de forma artesanal; prova d'això és
el fet que la majoria de persones adultes saben treballar el margalló.
L’església
de Sant Pere apòstol fundada pel patriarca Joan
de Ribera (1532-1611) en el segle XVII, és l’únic edifici històric digne
d'esment.
Quant
a la gastronomia els plats típics per excel·lència són les coques amb faves i
es pastissos de verdura; però també s'hi elaboren coques amb tota mena de
productes de la terra, farinetes, miques i arròs al forn. I de postres coca en
llanda, fabiola, coques cristines o els pastissets de moniato de Nadal.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada