Vilamalur (L'Alt Millars)

És important el bosc de pins, que cobreix un 40 per cent del seu territori, si bé es va veure seriosament afectat pels incendis de l'estiu del 1977; les rastres del qual no son prácticament visibles a hores d'ara, de fet el nou bosc que va creixer té major biodiversitat. Destaca la presencia de falagueres la cual cosa indica un microclima molt especial. Al juliol de 1994 el seu terme es va salvar miraculosament del destructiu incendi d'Espadilla que va arrasar el termes colindants de Torralba o Aioder. Es troba immersa en el Parc Natural de la serra Espadà i per tant presenta un relleu molt accidentat amb l'Alt del Pinar, Calabar, Castillejo, Cabezo i Atalaya com a cims més importants. Hi ha també els barrancs de Berrinches, Quinquillero, El Tajo, o Los Pozos, entre d'altres, i les fonts Alta, Cafuentes, Mas de Moro i Chercoles, per esmentar algunes. Com a la resta de municipis de la Mancomunitat de la Serra d'Espadà hi ha una bona xarxa de senders senyalitzats.

 

Repartit amb el veí poble d’Aiòder hi ha l’assentament ibèric del Castillejo que parla dels pobladors més antics coneguts d'aquestes terres. Però l'origen de Vilamalur, lloc de parla castellana, cal buscar-lo en un alqueria i en un castell, propietat d'Abu Zeit (?-1269), que seria ocupat pels cristians al voltant de 1236 i cedit a Ferran Pérez. La primera vegada que apareix documentat és en 1489. Els habitants continuaren sent moros fins el 1609 en què l'expulsió deixà el lloc absolutament desert; la qual cosa obligà a repoblar-lo amb aragonesos. La tendència demogràfica des de les primeries del segle passat és sempre a la baixa.

L'economia es basa en una cada vegada més depauperada agricultura, que té en la cirera el principal producte. La majoria dels seus habitants es guanyen la vida treballant en les indústries de La Plana.

Quant al patrimoni arquitectònic destacar:

• Castell de Villamalur. De grans dimensions. Molt deteriorat, es poden observar, però, grans trossos de la muralla, diverses torres i un aljub.
• Cova del Mas
• Església de Sant Domènec de Guzmán
• Trinxeres de la Guerra Civil. Restaurades recentment.
• Retaule ceràmic de la Verge dels Desemparats.BIC.
• Diversos forns de calç.
• Nevera de Quatre Camíns.

En l'apartat gastronòmic citarem- els congretes, que es reparteixen en les festes de maig i de setembre.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.