El
poble se situa a la major altura de tots els de la Foia. Al seu terme hi ha el
Motrotón, muntanya emblemàtica, el Martés (1.085 m), l'embassament de Forata,
el naixement del riu Juanes, Tabarla (paratge natural en el Magre) i la cova de Las Palomas, cascada
d'uns 20 metres de caiguda, que forma una “piscina” natural apta per al bany.
En
el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'Edat
del Bronze. Alqueria musulmana, coneguda com Atava, en 1238 fou donada per Jaume I (1208-1276) juntament amb
Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, a Roderic de Liçana, qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer, tinent del gran mestre de l'Hospital de Sant Joan
de Jerusalem. Jaume II (1267-1327)
va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a, en 1315, donar-la a son fill; el
qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume
--la mare del qual era Teresa d'Entença--,
juntament amb tota la Foia. En 1348 va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell i després de la seua derrota de nou a
la Corona (1393). Confiscada per Ferran
I (1380-1416) fou venuda a Berenguer
Mercader, qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu
testament de 1467.
A
partir dels anys setanta del segle passat, esclatà el fenomen de les segones
residències i, gràcies al seu clima i a la proximitat a València, Iàtova veu
recolzada la seua tradicional economia agrícola en el sector serveis, el comerç
i la construcció.
El
Carrer de l'Arc suposa un dels principals recursos turístics amb què compta Iàtova.
Totes les rutes urbanes passen per ell, ja que és l'únic vestigi arquitectònic
que data de l'època medieval. Per a millor conèixer el patrimoni del poble s'ha
dissenyat la Ruta Mercader a través de la qual es poden seguir les petjades
d'aquella família, i els seus avatars, des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX.
Els monuments més cridaners són:
- Església dels Sants Reis, edificada sobre una antiga mesquita entre 1668 i 1672, tot i que l'actual fesomia és la de la reforma del XVIII.
- Pou de la Neu. Segle XVII.
- Vàries cases senyorials del XIX.
- Llavaner.
- Escorxador. Convertit en sala polivalent.
- Los Cucos. Refugis de pedra en sec.
L'olla
d'herbes, de penques, el rin-ran , el mojete , bones carns i embotits, les
coques de tajá , els ametlats i els rosegons son una mostra d'una gastronomia,
que trau bon profit dels seus productes autòctons.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada