S'enclava
en les vessants de la serra de l'Almudaina, entre les valls de Planes i de
Seta, amb un relleu molt suau i amb l'alt de la Caseta de la Neu com a fita
màxima.
El
seu topònim, a l'igual que el poble, és d'origen àrab i significa xicoteta
ciutat. Fou lloc de moriscs adscrit a la baronia de Planes. El 1534 fou
incorporada a la rectoria de Catamarruc; el 1574, amb una població de 140
moriscs, va erigir-se en parròquia independent juntament amb l'annex de
Benialfaquí, encara que aquesta situació no fou definitiva fins 1619, deu anys
després del despoblament sofert pel decret d'expulsió.
El
seu monument més important és la Torre Almudaina, de planta quadrada. Molt
deteriorada però encara recuperable. Degué fer funcions de guaita i defensa.
Està declarada BIC. També hi ha l' ermita del Santíssim Crist del Socors i l'
església de sant Bartomeu.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada