Palma de Gandia (La Safor)

Els riu d'Alcoi i el Vernissa emmarquen el territori, on paga la pena visitar la Marxuquera i el barranc de la Font Murtera. Hi ha la Cova de la Clau, amb pintures rupestres.

Malgrat que s'hi coneixen cinc jaciments arqueològics, en els que s'han trobat materials del Neolític, Bronze, ibers i romans, l'origen està en el castell musulmà del mateix nom. Després de la conquesta va ser propietat de Gausbert del Perer, romanent inclòs en la baronia homònima juntament amb Ador. Se sap que en 1277 va ser cedit a Berenguer de Offegato i que, durant molts anys va pertànyer als Pròxita. En 1455Alfons el Magnànim (1396-1458) confirmava la venta del castell a Guterrio de Sandoval i el seu soci Bernat de Joan. En 1468 Joan de Próxita donava el dret de compra al seu vicecanceller Joan Pagès. Vora el 1536 Joan de Montcada i Cardona amb la seua dona Àngela Tossà i Ripoll van ser senyors de Beniarjó i la baronia de Palma i Ador. Tingué força protagonisme en els enfrontaments que hi hagué a la comarca durant les Germanies, concretament en la coneguda com a batalla del Vernissa. Romangué despoblada després de l'expulsió dels moriscs. En 1841 es produí, de comú acord entre ambdós pobles, la separació d'Ador i la constitució de tots dos ajuntaments. L'expansió tarongera i la construcció del port de Gandia afavoriren el seu enlairament demogràfic, que arribà al màxim el 1960; a partir d'aleshores la població ha descendit per l'emigració cap el nucli comercial i turístic de Gandia.

L'agricultura és la base de l'economia local. També s'hi fabriquen articles de pell i s'elabora una bona mel.

Patrimoni:

• Església de Sant Miquel arcàngel. 1392-1406; molt reformada en els segles posteriors. Té un campanar neogòtic de 1912. Conserva taules del XVII. Tambñe s'ho pot apreciar, en la façana, l'antic Porxo de la Vila (1400).
• Plaça Vella. Amb els edificis més interessants del poble.
• Llavador del Safareig. Segle XVI o XVII
• Caseriu de la Tortea. Despoblat de Rafalany.
• Les Arcadetes. Dos arquets del segle XVIII que permetien portar l'aigua de boca i de reg al poble.
• L'Assut de Vernissa. Encara que ja hi havia un assut en època dels moros, l'actual data de 1820.
• El pont del riu. Dècada de 1920.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.