dimarts, 5 de juny de 2018

Torrevella (El Baix Segura)



Els nuclis de població d'aquesta localitat de parla castellana són Torrevella i La Mata. El terme municipal compta, com a accidents geogràfics més importants les platges de La Mata, Los Locos, El Cura, El Acequión i Los Náufragos, flanquejades per turístics passeigs marítims com ara el Dic de Llevant, el Juan Aparicio o el Vista Alegre , i les llacunes d'aigua salada de La Mata i Torrevella. El 24 de febrer de 2006 les dunes del parc del Molí de l' Aigua van ser declarades Paratge Natural Municipal.


Fins el 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dóna topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella, antiga possessió reial, anteriors al segle XIII, i les més importants d'Europa, es traslladà a eixe lloc i s'hi va autoritzar la construcció de cases. Fins el 1820, en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol i reconstruïda posteriorment.

La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida en aquest lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII (1886-1941). La producció artesanal es limitava en el segle XIX a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que l'ancoratge dificultava el carregament
de sal, el port no es va acabar de construir fins el 1954.


A mitjan segle XIX, l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de bucs suecs i holandesos. El mercat nacional d'aquest producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior d'aquest producte es manté: una quarta part és consumida a l'Estat espanyol i la resta és exportada.


Torrevella era també en el segle XIX l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola. A finals del segle passat i primeries d'aquest Torrevella es va veure immersa en un procés de creixement desorbitat: passà de 29.955 habitants a més de 100.000 en la primer adècada del XXi, la qual cosa fiu que la ciutat estiguera contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, i de la corrupció. En la present dècada hi ha hagut un notable decreixement demogràfic, en 2016 eren 84.213 els censats.


Com ja s'ha comentat la principal riquesa torrevellera ha estat l'extracció i comerç de la sal. Avui , però, el turisme i totes les seues necessitats (construcció, hostaleria, serveis...) són la base de l'economia local.


Malgrat el desenfrenat creixement comentat abans, Torrevella conserva part del seu patrimoni històric i té una bona xarxa museogràfica:
  • Església de la Immaculada Concepció. Aixecada en 1789 i reconstruïda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclàssic, allotja diferents obres d'art al seu museu.
  • Església de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata. Any 1772.
  • Església del Sagrat Cor. Construïda en 1971 sobre una antiga ermita de 1921.
  • Casino. Edifici modernista de 1896.
  • Torre del Moro. O Cap Cerver, o Torre Cervera Torre guaita del segle XIV --molt modificada-- al voltant de la qual s'ha creat un parc d'esbarjo.
  • Torre Vella. Pràcticament desapareguda, no romanen més que escasses restes dels seus fonaments.
  • Conjunts escultòrics disseminats pel poble com ara l'estàtua de l'Home del Mar, la de la Bella Lola o l'homenatge als músics torrevellenses
  • Plaça de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen romà on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparació i comerç del garum , salaó del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants d'aquestes terres. En la mateixa plaça es troba la Torre de la Mata, del segle XIV, restaurada en 1982.
  • Pont de pedra, sobre l' Acequión, de 1482.
  • Antiga Estació de Ferrocarril. En desús i convertida en complex cultural.
  • Molí de l'Aigua. Antic molí que ha estat aprofitat per crear al seu voltant un parc on es pot practicar el senderisme.
  • Museu del Mar i de la Sal. En instal·lacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicació en Les Eres de la Sal, conjunt històric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dècades com a embarcador i magatzem de la sal.
  • Museu de Setmana Santa "Tomás de Valcàrcel".
  • Museu Maestro Ricardo Lafuente. Dedicat al mestre Ricardo Lafuente Aguado (1930-2008) director del cor i orquestra Salinas de Torrevieja i autor de nombroses havaneres.
  • Museu Flotant Submarí S61 Delfín. Buc de l'Armada reconvertit en museu flotant.
  • Museu Flotant Patruller de Vigilància Duanera Albatros III.
  • Museu de la Setmana Santa
  • Museu d'Història Natural
  • Monument a l'Havanera
  • Teatre Municipal
  • Museu 'La Impremta en Torrevella'


El plat típic per excel·lència és l'arròs amb pèsols i aladroc, amb el brau del qual preparen el caldero, variant autòctona de l'arròs a banda; altres dinars torrevellers són els guisats amb bacallà, bonítol, cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp en sangochao i polp sec. També hem comentat l'afició local als fruits de la mar en salaó.


Un dels esdeveniments culturals més importants de Torrevella (El Baix Segura) és el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia, declarat d'Interès Turístic Internacional. L'havanera és un cant d'origen caribeny fruït dels viatges d'anada i tornada dels mariners de Torrevella. Tots els anys, a finals del mes de juliol, se celebra a la vora del mar, a les Eres de la Sal, l'antic recinte on els saliners torrevellers apilaven la sal per al seu posterior transport fins als vaixells mercants. A més del hi té lloc, durant el mateix mes, l'anomenada "Nit d'Havaneres a la Platja", on assegut a la sorra de la platja del Cura, es pot gaudir de les havaneres més conegudes.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada