La
Penya Roja (345 metres) constitueix el punt més elevat del terme; el corrent
fluvial més important és el riu d'Albaida però hi ha també uns quants barrancs
com ara el del Pinar. Hi ha tres nuclis de població: Tossalnou, Riu-rau i
Berfull, el qual és un antic poblat morisc emmurallat. Les muralles (segles XVI
- XVII), envolten tot el poblat i serveixen de tancament als patis posteriors
dels habitatges que conformen el conjunt arquitectònic. L'accés es realitza a
través d'un arc de mig punt, l'Arc de Berfull", sobre aquest, la muralla
es troba coronada per merlets. Entre els edificis, d'arquitectura popular, es
troba una ermita i l'antiga casa de la Senyoria, la qual té en la façana
principal, sobre la porta, un escut nobiliari.
El nom de
Rafelguaraf procedeix de l'àrab Rah (a) Gurab que significa "finca de
Gurab". Gurab és el nom de moltes branques i tribus àrabs. S'han trobat algunes
deixalles de l'Eneolític, però Rafelguaraf va nàixer d'una alqueria islàmica
que desprès de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu
del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València.
Durant la revolta de la Germania, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí
de Xàtiva. L'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels
seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili).
El 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla. Durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets. El 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses. A mitjan segle XIX es començà a conrear el taronger. En 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.
El 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla. Durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets. El 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses. A mitjan segle XIX es començà a conrear el taronger. En 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.
L'economia
depèn de l'agricultura de regadiu, fonamentalment, taronger.
A
banda del ja esmentat poblat de Berfull, el patrimoni de Rafelguaraf consisteix
en:
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
- Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la Guerra Civil.
- Església del Tossalet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada