Situada
al bell centre de la comarca, el seu terme és travessat d'oest a est per
Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb
flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits
en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona
més alta del municipi, la Serra de Benejússer, on les altures màximes són l'Escotera
(195 m.), el Cabezo dels Mossos (168 m.) i el Cabezo Redondo (166m.), presenta cims
ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la
fauna.
El
seu topònim, àrab, significa partida de Júcar (o de Júcer). En 1264 hi hagué
una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda
de l' Infant Pere i de Jaume I (1208-1276). El dia 15 de
juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes
castellano-murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i romperen el
terreny; la terra es va repartir en xicotetes propietats. A finals del segle
XIV moltes d'aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom
Martí que s'autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola.
Amb l'expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla
de 1611 a favor de Joan Rosell Roda
Rocamora i Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32
veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separà
d'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, reconstruït poc després en
zona oposada del Segura, i repoblat amb 50 famílies en les terres comprades al
seu senyor, Joan Roca i Carrasco,
comte de Pinohermoso .
La
seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima; també
abasta importància, com a la resta de la comarca, la construcció.
Quant
al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment
el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos
segles. Hi trobem:
- L'església de la Verge del Rosari, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
- L'edifici de l'Ajuntament.
- L'auditori municipal José Aparicio Peiró.
- Santuari de la Pilarica.
- Algunes de les antigues cases de llaurador de què destaca l'anomenada Vistalegre.
De
la seua gastronomia esmentem l'arròs amb crosta, el putxero amb pilotes i la
paella de conill.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada