divendres, 22 de juny del 2018

Benejússer (El Baix Segura)



Situada al bell centre de la comarca, el seu terme és travessat d'oest a est per Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi, la Serra de Benejússer, on les altures màximes són l'Escotera (195 m.), el Cabezo dels Mossos (168 m.) i el Cabezo Redondo (166m.), presenta cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.


El seu topònim, àrab, significa partida de Júcar (o de Júcer). En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda de l' Infant Pere i de Jaume I (1208-1276). El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes castellano-murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i romperen el terreny; la terra es va repartir en xicotetes propietats. A finals del segle XIV moltes d'aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom Martí que s'autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola. Amb l'expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Joan Rosell Roda Rocamora i Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separà d'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, reconstruït poc després en zona oposada del Segura, i repoblat amb 50 famílies en les terres comprades al seu senyor, Joan Roca i Carrasco, comte de Pinohermoso .


La seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima; també abasta importància, com a la resta de la comarca, la construcció.


Quant al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos segles. Hi trobem:
  • L'església de la Verge del Rosari, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
  • L'edifici de l'Ajuntament.
  • L'auditori municipal José Aparicio Peiró.
  • Santuari de la Pilarica.
  • Algunes de les antigues cases de llaurador de què destaca l'anomenada Vistalegre.

De la seua gastronomia esmentem l'arròs amb crosta, el putxero amb pilotes i la paella de conill.


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada