El
terme ,situat en el vessant septentrional, de la serra de Montalgrao és força
accidentat i esquerp --amb altures ue oscil·len entre els 800 i els 1.081
metres--, solcat pel barranc de la Maimona i farcit de fonts com ara la dels
Magraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys.
Població
d'origen musulmà, on es parla castellà, repoblada per cristians procedents del
Regne d'Aragó, va mantenir la població morisca fins el 1609, any de l'expulsió
dels mateixos. Segons la tradició son nom procedeix del fet que la reina Elionor de Portugal (1328-1348), esposa
de Pere el Cerimoniós (1319-1387) vingué
en 1348 a recuperar-se de la pesta negra i va morir ací (encara que altres
fonts diuen que morí a Xèrica. En el segle XVIII formava part del senyoriu que
pertanyia al comte de Vilanova. Allunyada de les vies de comunicació i accés
amb la costa, va sofrir una aturada tècnica i agrària que repercuteix en
l'envelliment progressiu de la seua població, i l'emigració dels joves vers a
València i les comarques del litoral.
Les
principals activitats econòmiques són les agrícoles, darrerament es practica
l'agricultura ecològica. També l'artesania popular hi té alguna importància.
Altre component econòmic més recent és el lloguer de cases per a turisme rural.
El
casc urbà és molt pintoresc amb cases penjant sobre el barranc de la Graja i
racons evocadors de temps passats. Cal destacar l'església de la Mare de Déu
dels Àngels, del segle XVII. Un altre element arquitectònic de rellevància és
el Pont sobre el riu Maimona, que presenta un gran arc central, acompanyat de
vuit arcades menors a banda i banda.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada